Els darrers dos anys, Grècia s'ha fet tristament famosa arran de la intervenció de la troica en l'autonomia del país, un fet que ha provocat un escenari d'inestabilitat social que no es vivia en el territori hel·lènic des de la dictadura dels coronels (1967-1974). Una de les cançons més populars d'aquesta època i que es convertí en himne de la resistència contra el règim feixista grec fou la coneguda com a "Xasteria", un cant de rizítika popularitzada pel cretenc Nikos Xylouris i el compositor Giannis Markopoulos, i que actualment torna a sonar en la majoria de manifestacions contra les anomenades mesures d'austeritat.
Els cants de rizítika són característics de l'illa de Creta, concretament de la província de Xanià, a la part occidental. La rizítika són cants monofònics de tradició oral i d'origen pastorívol, que destaquen per l'ús de l'escala pentatònica i per ser pentadecasíl·labs. Una de les temàtiques més recurrents en els cants de rizítika són les relacionades amb les activitats vinculades amb la justícia vindicatòria, tal com poden ser el robatori d'animals, els matrimonis per fuga o la vendetta. La cançó “Xasteria”, que podríem traduir com a 'cel estrellat', és una de les més conegudes.
El fet és que, a dia d'avui, aquesta cançó s'ensenya a les escoles gregues com una part de la història musical del país, com un dels cants que expressen millor el moviment de resistència al govern que dirigí Giorgos Papadopoulos, i el significat de la seva lletra ha esdevingut actualment un cant a la resistència i a la llibertat, i quasi ningú recorda el seu contingut semàntic original, una venjança total. El seu ús ha fet que la cançó mudés el seu caràcter ideològic inicial, encara que la lletra continuï fent evident a ulls forans que ens parla d'una vendetta.
Potser si els senyors de la troica entenguessin què és el que la gent canta al carrer, anirien una mica més amb compte a l'hora d'aplicar segons quines polítiques.
Ξαστέρια / Xasteria
Πότε θα κάμει ξαστεριά / Quan faci el cel estrellat,
πότε θα φλεβαρίσει, / quan arribi el mes de febrer,
να πάρω το ντουφέκι μου, / agafaré la meva escopeta,
την έμορφη πατρόνα, /
i la bonica bandolera,
να κατεβώ στον Ομαλό, / per baixar a l'Omaló,
στη στράτα του Μουσούρου, / pel camí de Mousourou,
να κάμω μάνες δίχως γιους, / per deixar les mares sense fills,
γυναίκες δίχως άντρες, / les dones sense homes,
να κάμω και μωρά παιδιά, / faré que els nens petits
να κλαιν' δίχως μανάδες, / plorin sense les mares,
να κλαιν' τη νύχτα για νερό, / plorin a la nit per aigua
και την αυγή για γάλα, / i a l'albada per llet,
και τ' αποδιαφωτίσματα / i al matí
τη δόλια τους τη μάνα... / per la seva desgraciada pàtria...
L'Omalo és un altiplà de les muntanyes del Levkà, a la província de Xanià (Creta).
Xasteria. Nikos Xylouris:
A partir del minut 1 Manifestació el 2011 per un barri d'Atenes:
Manifestació el 2011 a la Politècnica, en memòria dels fets del 1974:
.gif)
.gif)
