El grup encapçalat per Vicent Torrent i Manolo Miralles afirma: "Ens sentim satisfets d'haver assolit els nostres objectius, haver contribuït a despertar la consciència del nostre país, a reivindicar la nostra llengua i rescatar la nostra manera tradicional de fer música". Els creadors de cançons com "Tio Canya" –de la partitura de la qual s'han fet unes litografies que es van començar a vendre fa pocs dies– i "Cant de Maulets" diuen: "Sentim una gran alegria per haver arribat a aquest punt".
"La memòria ens transporta a aquells primers anys en què els projectes prenien cos i es desfermava una connexió sorprenent entre les nostres propostes i la resposta del públic", segueix el comunicat.
El grup afirma que acabarà de realitzar els compromisos pendents durant el que resta d'any, així com algun concert que encara "s'ha d'acabar de negociar". Així mateix, la formació ha pensat de realitzar un esdeveniment públic com a comiat, "però ara mateix encara no ha quallat cap idea viable".
Els integrants del grup afegeixen: "Us deixem les nostres cançons, les nostres vies per a continuar fent música i el coratge per a no defallir en la lluita pel nostre país, la nostra llengua i el nostre llenguatge musical". Finalment, els integrants d'Al Tall deixen clar que no tanquen la porta a seguir amb altres projectes més enllà del grup: "Cadascú de nosaltres personalment seguirem al tall i encara esperem oferir-vos iniciatives i accions".
Un grup fonamental
Fundat a València el 1975 amb Vicent Torrent, Manolo Miralles i Miquel Gil, el grup Al Tall deixa discos fonamentals com Quan el mal ve d'Almansa (PDI, 1979), havent realitzat un paper decisiu en, almenys, tres aspectes:
–Contribuir amb música a les reivindicacions històriques, socials i culturals del País Valencià, encetant la línia que ha dut fins a Obrint Pas, Feliu Ventura, Pau Alabajos i tants altres.
–Fer esclatar el folk al País Valencià –amb precedents com l'Equip València Folk i a partir del model de la riproposta italiana i de formacions com els eivissencs Uc– i difondre el ric patrimoni de la música de tradició oral de les comarques valencianes, amb una feina que després ha seguit en projectes com la Fonoteca de Materials de l'Institut Valencià de la Música.
–Connectar la música d'arrel valenciana amb el seu entorn mediterrani, establint pioneres col·laboracions amb músics com l'occità Jan Maria Carlotti, els marroquins Muluk el Hwa o la mallorquina Maria del Mar Bonet, obrint així l'espai que avui poden treballar músics com Carles Dénia, Urbàlia Rurana, Aljub, Rafel Arnal, Mara Aranda, etc.
El seu darrer disc, Vergonya, cavallers, vergonya (Picap, 2009), pren la figura del rei Jaume I per construir en forma de cantata tota una al·legoria sobre la realitat present dels Països Catalans.
Des de la seva pàgina de Facebook, Miquel Gil ha escrit: "M'ha entrat un mail de Vicent Torrent anunciant la dissolució d'Al Tall. Em costa creure-m'ho, però el pas/pes dels dies és inexorable. Al Tall és ja des d'ara un mite de la música tradicional valenciana. Una abraçada ben forta a Vicent i Manolo".
Il·lustració del "Cant de maulets" feta per Sesé i publicat a la revista Folc número 23.
"Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d'Àustria ha jurat els furs...".
Portada del número 32 de la revista Folc, dedicat a Al Tall.
.gif)
.gif)
