Jaume Ayats, Premi Nacional de Cultura Popular

Músic i investigador, autor de reveladors treballs en el camp de la música popular

| 17/07/2012 a les 11:56h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz
L'origen d'"Els Segadors" com a cançó eròtica, els inicis progressistes de la sardana o el paper de la veu en el paisatge cultural mediterrani han estat alguns dels camps en què ha fet valuoses aportacions Jaume Ayats, etnomusicòleg heterodox i flamant Premi Nacional de Cultura Popular. Enric Casasses i Òmnium Cultural també seran guardonats a la tardor.

Foto: L'Avenç

Vinculat al Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, Jaume Ayats (Vic, 1960) va presentar la seva tesi a la Universitat Autònoma de Barcelona, "La veu de les multituds", on analitzava, ja de forma innovadora, el paper dels càntics massius a les manifestacions, els estadis de futbol, etc.
A banda de la docència, de la coordinació de projectes com l'exposició "Veus de la Mediterrània" i de llibres divulgatius com la sèrie Explica'm una cançó de l'editorial Rafael Dalmau, dedicada a explicar l'origen i sentit de les cançons tradicionals catalanes, ha impulsat diversos treballs que han aportat noves dades a la història de la música catalana. Així, com a director del llibre col·lectiu Córrer la sardana. Balls, joves i conflictes (Rafael Dalmau Editor, 2006) va analitzar com la sardana llarga va passar de ser un ball de moda popularitzat entre els joves empordanesos en els ambients progressistes a constituir la 'dansa nacional' passant pel filtre de la Renaixença i arribant als cercles burgesos de Barcelona.
També va ser prou revelador el seu llibre Els Segadors. De cançó eròtica a himne nacional (L'Avenç, 2011), on va aprofundir en una línia d'investigació que havia treballat anys enrere: l'origen d'"Els Segadors" com a cançó eròtica de tradició oral i la seva evolució, a través de les circumstàncies i els usos històrics, fins a ser declarada l'himne nacional de Catalunya. Actualment, L'Avenç, el Grup Enderrock i Clack Produccions estan treballant en la producció d'un documental basat en el llibre.
Com a músic, Ayats ha tocat el violí en diverses formacions (Orquestra Ciutat de Barcelona, Orquestra Simfònica del Vallès) i és fundador del grup de polifonia La Nova Euterpe.

Enric Casasses també guardonat
El Premi Nacional de Cultura en Literatura ha recaigut pel poeta Enric Casasses, mentres que Òmnium Cultural recollirà el guardó atorgat pel CoNCA en l'àmbit de projecció social de la llengua catalana.


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais