L’Anuari de la Música 2013, impulsat pel Grup Enderrock i l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), es va presentar dimecres 17 de juliol en roda de premsa a la seu de la SGAE de Barcelona. L’estudi (que ja es pot adquirir digitalment a quiosc.cat) ofereix un balanç anual amb anàlisis, estadístiques, articles de valoració amb gràfics i rànquings complementats amb articles d’opinió i entrevistes amb les veus més representatives del sector.
Entre les dades més significatives de l’Anuari –que es publica des del 2001– destaca l'anàlisi de com ha afectat l'augment de l'IVA al 21% sobre la indústria musical. A Catalunya, les promotores preveuen que si no es posa remei a l’abusiu IVA cultural hi haurà unes pèrdues de 12 milions d’euros al llarg del 2013, i calculen que la sagnia suposarà una caiguda del 17% en la comptabilitat. Per contra, la indústria discogràfica, que no s’ha vist tan perjudicada per l’ascens de l’IVA —perquè ja partia d’un impost elevat del 18%—, ha pogut mantenir el tipus perquè el mercat digital cada vegada dóna més rendiment i ha pogut compensar en bona mesura la davallada continuada d’una quarta part de les vendes físiques.
Prop de cinc milions d’espectadors van deixar d’anar a concerts durant el darrer quadrimestre del 2012, coincidint amb l’aplicació del nou IVA a l’Estat espanyol. Tot plegat ha impactat en els balanços econòmics amb una caiguda de més de la quarta part de la recaptació neta per part de les empreses culturals. El sector considera que l’augment de l’IVA ha contribuït a la davallada en cinc milions d’espectadors a concerts celebrats a l’Estat espanyol durant el període setembre-desembre del 2012. La recaptació neta ha davallat un 27,4%.
Tampoc hi ajuda la frenada d’inversions, la manca de finançament o que hagin caigut les aportacions de les institucions públiques a la música, en un context generalitzat de retallades. La majoria d’administracions públiques s’han vist obligades a retallar el suport a la música. Tot i que la baixada ha estat desigual, la Generalitat de Catalunya —a través de l’ICEC i l’OSIC— ha reduït el pressupost al sector en un 15,6%, mentre que la Diputació de Barcelona ha incrementat les partides de l’ODA, en un 3,5%. El 2012 la Generalitat de Catalunya ha fet front a un ajustament pressupostari del 21,4% en la partida de l’ICEC destinada a la indústria musical. De manera global s’han destinat 1,84 milions d’euros menys —de 8,68 a 6,74— als promotors i discogràfiques.
Consum musical
Hi ha bones notícies, en canvi, pel que fa al consum de música. El 93,5% de la població de Catalunya n'escolta habitualment i una tercera part va de tant en tant a un concert. Són hàbits en creixement però que canvien entre les zones urbanes i les més rurals, segons dades del Baròmetre de la Música i la Cultura 2012. La gent jove va cada cop més a concerts en català i també escolta més música catalana.
El percentatge d’assistència a concerts és molt més reduït, lògicament, que el d’escoltar música gravada. Sorprèn negativament, però, que un 66,2% dels catalans no hagi anat a cap concert, per bé que és una xifra que s’ha reduït gairebé 8 punts en cinc anys, quan era d’un 74,1 %. Que hi vagi almenys una vegada cada dos mesos només hi ha el 5,7% de la població; la majoria hi va una o dues vegades l’any. Una altra dada interessant és que s’ha capgirat el percentatge de gent que paga per anar a concerts, i ja representa el 59,4% dels que assisteixen a un directe.
Festivals: 1.700.000 assistents
Pel que fa als festivals, els principals esdeveniments musicals han atret 1,7 milions d’assistents el 2012, resistint les inclemències del sector amb una xifra similar a l’any anterior. El rànquing segueix liderat per la febre valenciana de l’Arenal Sound, el Rototom i el FIB, i Barcelona es consolida com a capital de festivals amb el Primavera Sound, el BAM i el Sónar. Destaca el creixement de l’Arenal Sound, que dobla assistents, i del Primavera Sound i el Sónar, que també augmenten considerablement la xifra de públic.
Alça de les vendes digitals
Pel que fa a la producció discogràfica, les discogràfiques catalanes han crescut per tercer any consecutiu gràcies a una alça històrica en la facturació per vendes digitals, que han permès aturar la dràstica caiguda d’una quarta part del mercat físic. La baixada s’ha notat en la música en català, amb una frenada d’edicions (-6,9%) i la reducció de sis a tres discos d’or. El top 10 de discos catalans del 2012 l’encapçalen El disc de la Marató de TV3 (200.000 còpies venudes), Sergio Dalma (120.000), Serrat i Sabina (80.000) i Manolo García (40.000).
Presentació de l'Anuari
A la roda de premsa de presentació, Lluís Gendrau ha repassat les xifres de l’Anuari i ha remarcat que la música en viu està “ferida de mort”, arran de l’aplicació del nou tipus impositiu. Gendrau, amb els números a la mà, s’ha mostrat pessimista i ha explicat que “sí que hi ha més gent que va a concerts, però qui abans anava a deu, ara potser en va a dos en tot l’any”.
L’Anuari serveix per saber l’estat de la qüestió de la indústria i el consum musical, i durant la roda de premsa s'ha volgut fer esment a les dificultats per recopilar les dades que s’hi mostren contrastades amb el sector i les institucions públiques i privades. El president d’ARC, Jordi Gratacòs, ha agraït la tasca que es fa de recopilació de dades, però ha lamentat que encara és difícil obtenir la informació necessària i que s’està intentant cada cop més saber quin és l’impacte econòmic de concerts i festivals al territori on es fan. També ha explicat que al sector ha augmentat la professionalitat i que cal tenir en compte que si aquest se’n va en orris, això afecta molt més que les empreses directament implicades, perquè el sector dóna feina a molta gent.
El director de l’àrea de Música, Albert Bardolet, en nom de l’administració ha recordat la situació complicada per la qual passa la Generalitat de Catalunya i ha volgut ser optimista: “No crec que la música en viu estigui ferida de mort, sempre estarà viva”, ha dit. Carmen Zapata, d’ASACC, ha lamentat el tancament de sales i l'estat de les que es mantenen obertes (la majoria) però que o bé han hagut de deixar de programar o bé ara programen menys nombre de concerts. “L’augment del preu de la beguda també ha afectat, perquè els ingressos a la barra sovint financen la part musical.”
.gif)
.gif)
