Èric Vinaixa: "M'he convertit en artista underground sense ser-ho"

El músic presenta el seu segon disc en solitari, 'Insinuacions'

| 29/09/2013 a les 07:00h
Arxivat a: Enderrock
Després de La famosa gemma de Galveston (Picap, 2010) i de dos discos més amb el seu grup Rodamons, el músic ebrenc Èric Vinaixa publica el seu segon treball, Insinuacions (Picap, 2013), farcit de referències clàssiques del rock. El cantant i compositor mostra el seu vessant més profund i colorista en una col·lecció de cançons que claven les arrels en el blues i el rock. Vinaixa afirma que s'ha convertit en un artista underground sense voluntat de ser-ho: "Estic al marge dels corrents que van sortint, però crec que el tipus de música que faig és molt universal". 


ENDERROCK: El primer disc era una immersió en el rock'n'rblues. Quines són les característiques d'aquest nou treball?
ERIC VINAIXA:
M'he trobat amb gent que em diu que és més rocker i altres que consideren que és més intimista, cosa que no s'entén. Per mi és més intens, vas de zero a mil en un segon, quan ets a baix ets molt avall i quan ets a dalt ets molt amunt. L'anterior era més orgànic, més introspectiu en les emocions. Està fet des de la calma i té uns colors diferents. 
EDR: De quines fonts has begut pel que fa a els lletres?
E.V:
M'interessen els clàssics perquè em transpiren per les venes. La sensualitat de Marvin Gaye, les lletres, el surrealisme i les melodies d'un John Lennon... El fet de titular "Les portes del cel" és una referència explícita a Bob Dylan. S'hi insinuen de manera contínua conceptes musicals, interpretatius i de les lletres. 
EDR: La teva proposta no té gaires similituds amb cap altra de l'escena catalana actual. Et sents sol?
E.V:
Una mica, perquè quedo al marge dels corrents que van apareixent i m'he convertit en un artista underground sense ser-ho, perquè crec que el tipus de música que faig és molt universal. Però com que no és el que es porta aquí, acabo tocant en els circuits alternatius. 
EDR: Aquesta situació té algun aspecte positiu?
E.V:
El meu públic és fidel i entusiasta, m'estima moltíssim. Fins i tot n'hi ha alguns que prefereixen que no tingui més ressò mediàtic perquè pensen que així en poden gaudir més ells. 

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais