Mas i Taubkin inauguren el MMVV

Foto: MMVV 2014

Tot i unes sorprenents declaracions de Roger Mas a La Vanguardia on deia que mai l'havia interessat la música de Caetano Veloso ni de Gilberto Gil, el quartet extemporani va fer una immersió en un terreny desconegut fins ara pel cantautor solsoní.
En un perfecte castellà, Taubkin va agrair l'encontre, i assegut al piano de cua va ornamentar una desena de cançons de Mas. De vegades era la percussió qui marcava el ritme, sobre melodies taral·lejades que ens apropaven a la calidesa rítmica de la música popular brasilera, un registre universal que va embolcallar juganerament i va vestir de samba canarinha cadascuna de les cançons del repertori. Poques paraules, i només algun comentari de Benjamim Taubkin.
La gent quan s'imagina el Brasil pensa en la bossanova, sorgida als anys cinquanta i estesa arreu del món. I aquesta síncopa va servir per engrandir una de les peces mes emocionants de Roger Mas, "Llums de colors", dotant-la d'una deliciosa aurèola. Mel i mató maridat amb cocos de la platja de Copacabana, en una lluna plena enfilada a dalt del Monte de Azúcar. La màgia d'un llenguatge universal que només és possible amb la música.
A "Cucafera", els instruments indígenes brasilers assetgen el saxo jazzístic, per després aprofundir entre meandres i curvatures de cordes rascades i percutides. En poc menys de 45 minuts, el repertori va transcorrent fins a la màxima intensitat, per cloure en un primer bis de Roger Mas en el paper de crooner agombolat per la pianística de Taubkin. És el torn de l'amorosa i ara brasilitzada "Maria", que canta a la 'vita bella'. Una giragonsa emocional i trobadoresca que acaba amb abraçada del duet.
El concert inaugural del 26è Mercat de Música Viva de Vic es va obrir amb una musicació de Verdaguer, com a homenatge al teatre L'Atlantida: precisament l'Atlàntic uneix Catalunya i el Brasil. De São Paulo a Solsona, el recorregut acaba en aquesta estrena a L'Atlàntida de Vic, amb una de les peces iniciàtiques de Mas, tocada per la seva ascendència galàctica de Riba i Sisa, "I la pluja es va assecant...". Encontre d'alt nivell entre Catalunya i el Brasil, per fer la volta al món, i sense parlar de futbol.