La iaia: "Desfem tòpics i en construïm de nous"

Ernest Crusats: Sona molt extraordinari, però no ho és tant. És un disc en directe amb una cobla.

EDR: Tampoc és tan natural fusionar un grup de pop-rock amb una cobla... Com vau afrontar el projecte?

E.C: D’entrada ja va ser reconfortant que ens fessin la proposta des de L’Auditori de Barcelona; tant haver estat elegits com que confiessin en La iaia per injectar-hi una cobla. Quan vam començar a treballar ens va fer molta il·lusió veure que les cançons funcionaven amb els arranjaments de la Bisbal Jove . Des de dins, com a músic, vius una experiència diferent del que són les teves cançons perquè agafen un aire més orquestral i èpic. Des del principi estava molt excitat amb el tema: ‘Això que estem fent és molt ben parit’, pensava. Era un sentiment de plaer en estat pur.

EDR: I en el moment de traslladar-ho a l’escenari?

E.C: Una certa humilitat, encara que soni típic. Durant els primers tres minuts després que m’ho proposessin vaig pensar ‘hòstia quina mandra, ara et volen fer tocar amb una cobla’. Dins el meu imaginari gilipolles, tenia associada la cobla a una cosa cutre i antiga, tradicional i dels avis... que ens faria perdre la modernitat que intentem aportar amb La iaia . Ens movem en les últimes tendències... o ens ho sembla pel pop que fem, però en realitat amb aquest directe hem fet tot el contrari, un exercici per desfer molts prejudicis i idees preconcebudes. Crec que la fusió amb la cobla té un sentit i una peculiaritat en si mateixa, a més de la riquesa i bellesa musicals. És un exercici molt interessant, que no es pot fer cada dia perquè té un cost de producció que t’hi cagues. Si al darrere no hi hagués un promotor com L’Auditori o la Generalitat que hi ha volgut deixar pasta, no s’hauria pogut fer.



EDR: Ha estat un canvi de xip per a La iaia?

E.C: Tot m’ha canviat. Coneixes la cobla, i t’adones que són fins i tot més músics que tu, en el sentit que fan molts més concerts que La iaia. El fet de fusionar-nos amb un altre format que no té el mateix reconeixement social ha estat molt interessant per sortir de la nostra bombolla pop. No sabia trobar la gràcia al simbolisme de la cobla, i ara li dono un gran valor. Desfem tòpics i en construïm de nous.