RGB Management està dirigida ara pel gestor i bateria Xavi Fortuny, amb Glòria Castellví (contratació) i Jordi Planagumà (sala La Mirona). Ells condueixen a bon port moltes trajectòries i són la cara menys amable de la vida professional d’un músic –tant si actua en solitari com si forma part d’una banda–: la relacionada amb la paperassa, factures, cobraments, pagaments, IVA, IRPF... El principi de tot plegat va venir quan Sopa de Cabra va constituir Red, Green & Black per donar cobertura legal a aquest tipus de tràmits. No ho sabien, però aquella petita societat domèstica va ser el primer pas cap a una de les empreses més importants de la indústria musical catalana dels darrers vint anys.
L’herència del Senglar rock
Quan RGB se’n va fer càrrec, va buscar una localitat propera amb comunicacions més bones, i durant cinc edicions es va celebrar a Montblanc: “Vam cobrir una etapa i vam establir moltes bases, la història ho reconeixerà. Sentim que el Cruïlla ha agafat el relleu al Senglar, tot i que té més projecció internacional”. Després de la Conca de Barberà, el Senglar Rock es va establir quatre anys a Lleida com una aposta per continuar creixent: “El lloc –Les basses d'Alpicat– era impressionant, però es deteriorava a marxes forçades. S’hi havia de fer obres però va començar la crisi i em sembla que encara no s’hi ha fet res”.
Un dels aspectes que més ha treballat RGB Management en aquests vint anys ha estat dotar de prestigi la tasca del mànager. “El concepte estava una mica menystingut. La tasca real que fa un mànager és defensar els interessos d’un artista o d’un grup fent tot el que aquest no pot, no vol o no sap fer. Permet que l’artista es pugui concentrar a fer música, i que sigui el mànager qui es menja els marrons. Hem d’afrontar situacions que els grups és millor que se’n mantinguin al marge.”
Els últims anys RGB ha fet més passos, amb l’organització del Black Music Festival, la direcció artística dels festivals de Begur i Cadaqués, la coordinació de bucs d’assaig a l’Espai Marfà, a Girona, i la creació de l’editora discogràfica RGB Suports. “Vam decidir començar a editar discos el 2007, quan ens va arribar la maqueta d’un grup d’Olot, Teràpia de Shock , per qui vam apostar.” El primer CD va ser de Cesk Freixas , El camí cap a nosaltres (2008). Ara RGB té 50 referències en catàleg i edita els CD d’ Els Pets i Lax’n’Busto , entre altres. El darrer projecte ha estat l’impuls d’una escola reglada d’FP de tècnics de llums i de so: “Hem començat amb un curs propi a la factoria Coma-Cros, a Salt, i el curs vinent ja serà homologada”.