Balada de Nadal per cantar-la els pirates de la mar

Josep Carner
Tota la mar, ben endins, ben endins,
té un cor ombrívol, ombrívol.
El peixarrot menja els peixos mesquins;
és un engany la dolçor dels dofins
i la sirena de càntic planyívol.
Tota la mar, ben endins, ben endins,
té un cor ombrívol, ombrívol.

Diuen els savis que al mig de la mar
hi ha una illa blanca, ben blanca;
i si hi anéssiu avui per atzar
hi trobaríeu per única llar
un trist cobert foradat, sense tanca.
Diuen els savis que al mig de la mar
hi ha una illa blanca, ben blanca.

Entre la neu senderegen les flors;
l’aire és ple d’ales i d’ales;
sota el cobert hi ha la Dama i l’Espòs
i un infantó que hi és nat sense plors:
juga amb ocells i amanyaga primales.
Entre la neu senderegen les flors;
l’aire és ple d’ales i d’ales.

Tres naus molt belles hi van d’Orient
amb neu a tofes, a tofes.
A cada una hi ha un rei molt vistent;
cada rei porta safata i present;
són plens de llum el velam i les cofes.
Tres naus molt belles hi van d’Orient
amb neu a tofes, a tofes.

El peix petit riu al fons de la mar
i per l’airet la gavina.
Cada penyal té un estel, com un far;
cada pirata, pensant en la llar,
d’una manera emmelada rondina.
El peix petit riu al fons de la mar
i per l’airet la gavina.
Discos
Joan Josep Mayans, A cal fuster hi ha novetat (2015)
Amb el suport de: