Joan Margarit
Joan Margarit odia el seu primer poemari en castellà: “Pensava que la poesia era una catedral. Avui sé que la poesia és l’aspra cripta” (La Vanguardia, 3 d’abril del 2009). Margarit té una vintena de poemaris publicats en català. El primer data de l’any 1980, L’ombra de l’altre mar (Edicions 62). Fins a arribar al Premi Nacional de Poesia 2008 hi ha un llarg itinerari. És autor de Joana (Proa, 2002) —dedicat a la seva filla, que va morir jove, i del qual es va fer una reedició l’any 2008 amb un CD amb tots els poemes recitats per l’autor—, Casa misericòrdia (Proa, 2007), Noves cartes a un jove poeta (Proa, 2009) i Misteriosament feliç (Proa, 2009), d’on s’ha extret “Què em dius?”, que musica Litus i és finalista del Premi Miquel Martí i Pol. Però Margarit té un munt de músics seguidors de la seva poesia: Enric Barbat canta “Cabaret d’esquerres” a Els que vénen (editat com a single), Gerard Quintana evoca “Sonet a dues ciutats” a Les claus de sol (Música Global, 2004), Miguel Poveda fa “No et veuré més” a Desglaç (DiscMedi, 2005), un cantautor també de les terres de Ponent li dedica tot un disc, Xavier Ribalta canta Joan Margarit (Picap, 2006), i Joan Manuel Serrat canta el seu “Mala mar” a Mô (Sony BMG, 2006). Joan Margarit és un poeta per a tots els públics. Ell i el poeta Pere Rovira creen l’espectacle Paraula de jazz al costat de bons músics de l’escena com David Mengual (contrabaix), Perico Sambeat (saxo alt) i Xavier Monge (piano).
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
