'f(a)usta', nova proposta de Cris Juanico

Un quartet de corda acompanyarà la veu del menorquí

| 14/03/2015 a les 15:00h

f(a)usta (RGB, 2015) és el nou treball de Cris Juanico, construït sobre una base de fusta, corda i veu. El 17 de març sortirà a la venda, al so de dos violins, viola, violoncel contrabaix i guitarra, que es fonen amb la veu de l'artista menorquí.
Cris Juanico Foto: Juan Miguel Morales

A f(a)usta (RGB, 2015) la fusta pren un paper protagonista i Cris Juanico posa èmfasi especial en els instruments de corda. "És una sonoritat gairebé inèdita en la meva discografia en solitari. f(a)usta par parteix de la nuesa de les cançons. He rodat els temes en diferents concerts en solitari per percebre la reacció de la gent. Han sonat tal qual són: veu i guitarra acústica. De fet puc afirmar que no sabia on em portarien aquells acords i aquelles lletres, ni quins colors tindrien en sortir de l'estudi."



Toni Pastor va ser l'encarregat de guiar la direcció d'aquest nou treball. "Un dia em vaig aixecar amb la idea de vestir-ho de fusta, tal qual, amb sons reconeixibles i vius. Va ser quan ens vam posar en contacte amb en Miquel Àngel Aguiló –l'arranjador– i ens hi vam posar a treballar" explica. De la unió dels tres músics en resulta una proposta de base popular i sonoritat clàssica, mesclada amb els sons contemporanis. Es tracta d'un disc "orgànic on se senten les respiracions, la proximitat i la naturalitat dels qui l'hem parit". 

A més, Toni Xuclà va ser qui va aconsellar-lo en fer els arranjaments per a quartet de corda, enlloc de violoncel i violí. "L'estructura sonora del quartet és potser la més completa i també la més difícil d'aconseguir. És el que m'han dit diferents músics: arranjar per a quartet és un dels reptes més grans" explica. 

Després de tota la trajectòria, Cris Juanico no considera que s'hagi acomodat. "És cert que una llarga carrera és sinònim d'experiència, però també puc estar en desacord amb l'establishment , rebel·lar-me contra el que crec injust, o puc estar tan enamorat com la primera vegada. Entenc la maduresa com un pair les coses perquè és el que toca, i crec que encara no estic en aquesta tessitura, si més no fins que el cos aguanti".
Arxivat a: Enderrock