Carlos Miñarro Foto: Malva FotografiaCarlitos Miñarro engega una nova etapa en la seva trajectòria. Ho fa allunyant-se de la rumba festiva de Naraina, el grup que liderava, per entrar a explorar nous territoris. "Fa deu mesos que sóc pare. Això influeix. Va canviar la meva manera de tocar la guitarra a casa, més suau, més delicada, menys agressiva... per no despertar ni espantar el superbaby", explica Miñarro.
L'àlbum conté temes antics i inèdits, compostos per l'autor, però que "no entraven en l'estètica de Naraina". Per a aquest projecte ha tingut l'ajuda de Joan Pons, El Petit de Cal Eril. "Treballar amb el Petit ha estat genial, jo sempre he dit que ell és un carrincló en lo seu. Hi vaig contactar perquè m'ajudés a fer un disc personal. Li va agradar la idea i ens hi vam posar", comenta.
"Rumblues" és la primera cançó del disc que avançàvem a l'EDR. Com diu el nom, és una mescla de rumba i blues: "Volia mantenir el tempo de de la rumba, i em va sortir un nou ritme amb la mà dreta, però com que els acords que em venien al cap eren més propis del blues, vaig anomenar la cançó així".
La lletra no deixa ningú indiferent. És un crit a la conspiració a escala mundial entre "els grans beneficiats de la crisi: la televisió i els supermercats". La resposta de la gent és quedar-se a casa a menjar i mirar la televisió. "Evidentment ho exagero una mica, però aquesta dinàmica em fa reflexionar i crec que cal capgirar-la", comenta sobre el tema.
La cantautora lleidatana Meritxell Gené és la convidada d'honor d'aquesta cançó. "Presó de Lleida" és un tema que forma part del folklore medieval, i Miñarro en fa la seva particular versió, donant-hi aires de buleria.
Només són dos dels dotze temes que formen La vida crida (Kasba Music, 2015). Estarà disponible l'11 de maig i es presentara dos dies abans (9 de maig) a Santes Creus. El Teatre Ateneu de Tàrrega (23 de maig) i la sala Koitton Club de Barcelona (28 de maig) són les altres dues cites confirmades.
.gif)
.gif)
