La màgia dels directes de petit format com el vostre és difícil de plasmar en un àlbum. Com ho heu fet per traslladar tots aquests intangibles al disc?
Carles Belda: Són aquelles coses que semblen senzilles, però a les quals és tan complicat d'arribar que t'ho has de pensar molt. Vam arribar a la conclusió que havíem de reflectir el que fèiem als concerts. També hi ha ajudat molt l'estudi Heartwork Recording Studio, que és de molta qualitat, especialitzat en mètal, i que treballa molt amb músics de jazz en directe i música clàssica. A més, té molta visibilitat entre la cabina i la sala. I sobretot, que vam gravar amb una certa calma, fent entrades senceres, gravant junts i alhora… buscàvem aquesta manera de reflectir els directes.
Anna Roig: També hi té veure el fet de gravar-lo al final de la gira. Aquest disc va dirigit, sobretot, a persones que han gaudit del directe, i que se'n volen endur un bocinet a casa. Jo m'imagino als que ja ens han vist en directe escoltant-lo i recordant el dia del concert. I penso que retrobaran la sensació que van viure en el directe.
És una selecció de cançons molt oberta i en els directes encara ho és més. Què heu tingut en compte per triar el repertori, tant del disc com del directe?
A.R: Al directe cantem en nou llengües diferents, i al disc hem seleccionat les que eren en català, excepte la meva, que és en francès, i la del Carles, instrumental, que són les dues inèdites. Hem prioritzat les que són en català perquè ens va semblar que era fer una aportació més al nostre patrimoni musical. A l’hora de triar les cançons, una de les premisses que ens vam posar és que ens havien d'agradar per igual a tots dos. Si a un dels dos no ens acabava de fer el pes, la descartàvem.
C.B: Sí, vam fer un referèndum intern i les cançons necessitaven un doble sí. Al directe, també hi ha el tema de la varietat lingüística, sobretot repenjant-nos en les llengües minoritzades. I el tercer factor per escollir el repertori va ser que fossin cançons vitals, és a dir, que reflectissin la vida sense evitar els drames, però alhora sense caure en les parts més tristes de la vida. I, a més, vam fer una enquesta popular sobre les cançons que havien d’anar al disc!
Al disc, com a l’espectacle, només s’hi sent veu i acordió. Heu tingut la temptació de posar-hi més instruments?
A.R: Per al disc ho vam pensar, però ens vam dir que si ho havíem defensat en directe amb veu i acordió i funcionava bé, ho havíem de fer igual. Vam pensar en posar un baix, de demanar una col·laboració puntual a “Si fa sol”, de la Maria Carme Girau, que el Carles sempre explica que deu ser el primer ska en català de la història. Però era complicar-ho tot i no volíem que el disc ens portés mals de cap, volíem que fos senzill i agradable, com ha sigut el recital.
El disc es diu 'Passar-la bé'. Qui s'ho passa més bé, vosaltres a l'escenari o el públic?
C.B: Jo tinc l'esperança que sigui compartit. Nosaltres ens ho passem bé. Sabem que estem treballant i hem d’estar concentrats, però ens ho passem tan bé com alguns esportistes quan estan jugant. No patim a l’escenari, tot el contrari.
A.R: I a mesura que ens hem anat coneixent, encara més. Amb el Carles havíem coincidit en algun concert de la Bressola i fa uns deu anys em va fer classes d'acordió. A més, una vegada va venir a tocar a la botiga de vins de la meva família, a Sant Sadurní d’Anoia. Vam estar un temps sense veure'ns i el dia que vam trobar-nos em va preguntar per la família. Li vaig explicar que s’havia mort la meva mare… I em va dir que recordava molt que el dia que va venir a tocar a la botiga, en acabar el concert, la meva mare va dir ‘que bé, passar-la bé, en un concert, d'aquesta manera’ i que li va sobtar perquè la seva mare també fa servir aquesta expressió. Llavors vaig tenir la idea de proposar-li de fer el recital… És una manera de concebre la música molt diferent de la meva, i jo tenia ganes d'aprendre-la. Ell és un artesà que va amunt i avall, que va fent, que s'adapta a les circumstàncies, i que va improvisant una mica. Jo, tot el contrari; soc molt més quadriculada i necessito que tot estigui previst i controlat. Per exemple, jo hauria fet el disc a l'inici de la gira, perquè n'hauríem venut més… Al final, hem arribat a una entesa que ha estat molt enriquidora, penso que per tots dos.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
