Eduard Gener: "Vull pensar que tinc un so propi"

Eduard Gener Foto: Miquel Ribot Puigdemont

Tocava a Despertadors Atòmics abans de llançar-se a la carretera en solitari. Eduard Gener fusiona la cançó d'autor i el soul al seu primer llarga durada, Les avingudes (RGB Suports, 2015), un treball de deu cançons i un bonus track que va enregistrar entre el Casafont Estudi, el Litel Studio, l'Espai Marfà i el seu propi estudi. Després del primer concert, portarà la seva música a Girona, Barcelona, Manresa i molts altres llocs que es poden consultar a la seva agenda.

Enderrock: Què et porta a engegar el projecte en solitari, després d'intentar-ho en grup amb Despertadors Atòmics?
Eduard Gener: Tenia ganes de fer un disc tal com el tenia pensat. Pel que fa a producció, volia traslladar a la meva manera totes les influències que he escoltat aquest any. Sempre he estat un músic força solista, i en grup si les dinàmiques són bones es poden fer grans coses. Però tenia aquella il·lusió d'intentar produir un disc tal com jo pensava. 

EDR: Com ha anat el procés de creació del debut Les avingudes (RGB Suports)?
E.G: La gestació del disc ha estat una mica per assaig i error. Una mica de goma i llapis, fins que les coses sonessin. L'he produït solet. 

EDR: Com vius el pas de deixar coses per dedicar-te a la música?
E.G: Per fer cançons has de tenir temps, i jo no en tenia. Per escriure bones lletres o dir alguna cosa diferent, necessites hores d'intentar-ho. Així que no és que deixés la feina per dedicar-me íntegrament a la música, sinó que vaig fer el que acostumava a fer sempre: agafar una feina i deixar-la quan havia de fer un disc. Vaig trobar-ne una de mitja jornada, però també la vaig acabar deixant. Tot plegat és una mica com les novel·les de Charles Bukoswki, però sense la part dramàtica.

EDR: Expliques que busques l'aproximació entre la cançó d'autor i el soul. Com arribes a trobar un estil propi?
E.G: L'estil propi és ser tu mateix, suposo. He intentat mesclar la meva manera d'escriure, la meva veu i les meves cançons amb gèneres com el soul o el hip-hop. No em lligo a res, però estèticament m'agrada molt la música negra. El més costós ha estat el temps que m'ha portat endevinar i prendre les decisions per dir "així sóc jo". Han estat tres anys pensant en el disc, i ara suposo que en els propers que vinguin serà tot més automàtic. Però al final vull pensar que tinc un so Eduard Gener, que és qui canta i qui escriu. 

EDR: I ara estàs a punt de començar una gira.
E.G: Sí, la majoria dels primers concerts seran en format de "piano, veu i ron", que en dic jo. Tocar sol amb el piano em permet prendre'm les cançons amb més calma, posar èmfasi en les lletres, deixar que respirin i que els versos siguin més lents perquè el públic pugui situar-se en el tram de la història. Amb banda, però, el groove i punch donen un joc que també m'agrada molt. Tant de bo pugui seguir fent concerts en els dos formats. 

EDR: Girona inspira més que Solsona?
E.G: Girona inspira a qualsevol. Igual que el Solsonès. Un vers de la cançó "Recordes" diu: 'Amb els xavals de l'autopista tiràvem pedres als camions', i és clar que aquesta autopista podria ser l'AP-7 en el tram que passa per Girona. Però en general m'inspiren les ciutats on he viscut: totes tenen un paisatge similar, però són escenaris de boniques històries d'amor.