Gemma Abrié: "Cal ajuda per construir un aixopluc segur"

 

EDR: Què estaves fent al Nepal quan hi va haver el terratrèmol? On eres i com ho vas viure?
Gemma Abrié: Feia temps que sentia la necessitat de fer una aturada en l'activitat professional i fins i tot la personal, perquè en el meu cas totes dues sempre han estat bastant intenses, i em calia una mica de període de reflexió abans d'engegar motors en noves aventures, com per exemple el meu proper disc en solitari i el primer com a autora. Per diversos motius casuals, vaig descobrir un dels trèquings més famosos del món, el circuit dels pics Annapurna, a l'Himàlaia nepalès. Em fascinava molt la idea tant des del vessant esportiu com paisatgístic i cultural, així que em vaig decidir a fer el viatge en solitari. El dia del terratrèmol era a Muktinath, al nord-oest del país. Precisament era la jornada de descans després de nou dies caminant unes cinc hores diàries i d'haver passat pel famós Thorung La Pass, el coll de muntanya més alt del món (5.416 m).

EDR: Com vas viure el terratrèmol?
G.A: En el moment del terratrèmol, vora dos quarts de 12 del matí, era al carrer passejant acompanyada de diversos ciutadans europeus que vaig conèixer durant el trèquing, que ja s'havien convertit en companys de viatge. Mentre caminava vaig notar un tremolor a terra que pensava que provenia del jeep que circulava just al costat, però al cap d'un instant vaig sentir gent cridant "earthquake!" i immediatament tothom va córrer a "aixoplugar-se" al mig del carrer, ajaguts al terra. Després d'uns instants de pànic i confusió i de veure alguna esllavissada forta a l'altre extrem de la vall, quan vam veure que estàvem bé i que ja no hi havia més sacsejades ens vam poder calmar una mica i tornar a l'hostal, tot i que la gent local seguia al mig del carrer esperant les rèpliques. Fins i tot gent molt gran poc capacitada per caminar va seguir al mig del carrer durant una bona estona, però per sort aquell matí no n'hi va haver més. Quan vam arribar a l'hostal la consciència es va despertar. Acabava de viure un terratrèmol! No va ser però fins al cap d'unes hores que vam saber la magnitud dels fets, i no ens hauríem imaginat mai la magnitud de les conseqüències finals. Tot i estar poc connectats a internet i a la televisió, cada cop que teníem accés a mitjans intentàvem posar-nos al dia o bé preguntar a gent local. A mesura que avançaven les hores la informació era més i més terrible.

EDR: On sou ara mateix? Quina és la situació real?
G.A: Ara mateix som a Pokhara, el punt  d'inici i/o final del circuit dels Annapurna. Després de Muktinath vam seguir avançant cap al sud pel camí a peu, perquè vam pensar que era el trajecte i la fórmula més segura. Tot i que esperàvem trobar-nos esllavissades i destrosses al camí, el cert és que en molts pocs llocs vam poder veure conseqüències evidents del terratrèmol, només algunes esquerdes en cases o alguna construcció en runes. Això sí, els primers dies després del terratrèmol la majoria de nepalesos que ens vam trobar pel camí dormien fora de casa, al ras o bé en tendes de campanya, per por de les possibles rèpliques o bé per les possibles destrosses que hi havia a les cases. Quan vam arribar a Pokhara es va fer evident que aquí no hi havia gaire rastre del terratrèmol, la ciutat seguia estant dempeus, oberta i disponible a tot turista que volgués passar-hi una estona i gaudir de tot el que una vila turística pot oferir. A Lakeside Pokhara, on jo sóc, a prop del llac tot sembla estar en normalitat, tot i que els locals ens diuen que el turisme ha baixat en picat perquè la majoria d'estrangers han decidit marxar després del terratrèmol. 
 

G.A: Al principi pensàvem que molta gent necessitaria menjar, medicaments i ajuda bàsica per poder sobreviure i tractar malalties, però després d'haver fet els primers enviaments i d'haver repartit en persona les ajudes, hem vist claríssimament que la majoria de gent al voltant de la nostra zona necessita material per reparar les cases i/o construir un aixopluc. És a dir, tendes de campanya, matalassos, sacs de dormir..., abans que es pugui reparar tot o en alguns casos construir una nova casa, encara que sigui temporal. El monsó està a punt d'arribar i en alguns llocs, com a Larjung, l'aldea que vam visitar i assistir a Gorkha (la zona de l'epicentre), les cases són de fang o terracota, i el dany causat pel terratrèmol ha fet que siguin llocs perillosos per estar-hi. Per tant, la feina a fer ha de ser ràpida. Cal diners i ajuda per reparar cases i construir un aixopluc segur. L'associació per a la qual estic treballant, Yes Helping Hands, té un compte corrent particular, però juntament amb els companys de trèquing que vam arribar a Pokhara vam decidir aprofitar les xarxes socials per demanar ajuda i aconseguir finançament ràpid i eficaç amb els nostres propis mitjans. El resultat ha estat impressionant: una suma de més de 16.000 euros entre cinc persones en quare dies. Increïble.

 

EDR: Quan tornes?

G.A: El meu pla en tot moment ha estat quedar-me fins al dia del meu vol de tornada, el 12 de maig, tot i que des de casa i des de les autoritats espanyoles la recomanació ha estat tornar abans. Vist el que havia passat i que jo n'havia sortit totalment sana i salva, el meu pensament ferm va ser que volia quedar-me el màxim possible per acabar el meu propòsit d'arribar com a mínim a Pokhara, i aportar la meva ajuda en algun lloc el màxim possible. Em sento molt afortunada d'haver resultat il·lesa en aquesta catàstrofe i sento que tota la vida que tinc ara l'he d'oferir a la gent que, a prop meu, en aquest país tan especial, el Nepal, ha sofert les conseqüències d'un detastre natural d'aquesta magnitud.

 

Organisation: Yes Helping Hands. Org

Bank Name: Laxmi Bank Ltd, Pokhara

Account name: Yes Helping Hands

Account info: 00411036324

Swift Code: LXBLNPKA

 

Gemma Abrié ES53 2100 81 0103166334