L'ofici d'escriure cançons

Quico Pi de la Serra es tanca a l'estudi per enregistrar un nou àlbum

| 05/02/2015 a les 06:59h
L’incombustible Francesc Pi de la Serra no para mai. Als vint anys que va agafar la guitarra i es va posar a cantar, i des d’aleshores no se n'ha separat. Són molts anys de música i compromís, i són moltes les històries que l’acompanyen. Fa uns mesos que s’ha publicat una biografia que presenta amb un to distès i amè la vida i obra del més veterà dels Setze Jutges. Pi de la Serra segueix en peu de guerra i s’ha tancat a l’estudi per preparar nou disc a foc lent. A Enderrock.cat hem conversat amb l’artista sobre el nou àlbum, però també sobre l’ofici d’escriure cançons i el record d’Ovidi Montllor.
Pi de la Serra Foto: Juan Miguel Morales

Joan  Pau Cumellas (harmònica) i Amadeu Casas (guitarra) tornen a tancar-se a l'estudi amb Quico Pi de la Serra per preparar nou disc. Sense presses, no tenen data prevista per a la sortida de l'àlbum i s'està coent a foc lent. Produït per Casas i també Jordi Freixas (mànager i guitarra de Pi de la Serra), també s'hi sumen Matías Miguez (baixista) i Salvador Toscano (bateria). Segons el barceloní, passen jornades llargues als estudis de Temps Record a Terrassa, d'unes catorze o quinze hores, amants de la perfecció: "Intento controlar l'emoció i la tensió, perquè sinó et tornes boig", valora.
 
El concepte del treball seguirà la línia de QuicoLabora (Temps Record, 2011) i contindrà cançons del repertori habitual, algunes actualitzades, i fins i tot alguna de nova, com ara "A una jove". Es titularà Dues tasses (Temps Record, 2015), agafant el nom de l'espectacle amb el qual han girat darrerament. Pel que fa a la portada, també la deixarà en mans d'Amadeu Casas (com en el disc anterior), ja que a banda de músic és pintor.

La fal·lera pel blues també hi serà present i arrodonirà l'àlbum amb peces instrumentals. De fet, Quico Pi de la Serra ja fa anys que parla sobre el gènere a l'espai musical T'agrada el blues?  d' iCat.cat . A més, s'ha proposat la fita d'interpretar cada setmana un blues diferent amb la guitarra ( aquí podeu recuperar els vídeos).
 
 
Enguany es commemoren vint anys de la mort d’Ovidi Montllor, íntim amic i company d’escenari de Pi de la Serra. La gran admiració per l’alcoià l’ha portat a incorporar cançons ovidianes al seu repertori, com ara “Perquè vull”. A Dues tasses recuperarà “L’escola de Ribera” del disc De manars i garrotades (Edigsa, 1977). El recorda com un “artista total” i de cançons compromeses. Això ens porta a parlar de la seva feina i assegura que no se sent identificat amb l’etiqueta de cantautor: “És una paraula que no m’agrada, no sé si és perquè acostumo a portar la contrària. Sempre em veig com un artesà que fa cançons, com un que fa cadires, m’interessa molt el meu ofici, sé que hi ha una evolució constant. No sé a quin ritme, depèn de cadascú, però sempre vas endavant. Tampoc li dono massa valor a les cançons, és el meu ofici”.

Segons Quico Pi de la Serra, les cançons tenen tres vides: un primer estadi quan escriu la cançó amb la guitarra i la deixa escrita en un paper. Després la consulta al que ha batejat com el seu sanedrí, la gent de confiança. En aquest cas, és indispensable que els músics que treballen amb el barceloní, Amadeu Casas i Joan Pau Cumellas, hi donin el vist-i-plau. Un cop la vesteixen plegats, toca portar-la a l’escenari i cantar-la en públic, la darrera fase que anomena la “transpersonalitat del món de l’espectacle”: “Tu surts i tot està mediatitzat per imperatius: el dia, l’hora, el so, el meu estat, l’estat dels músics, l’estat del públic, les cadires si són incòmodes o no, etc. La gent ho rep i jo no sé massa com ho rep, a algú li agrada a altres no. Algú li serveix per follar, altres per plorar, per riure. Jo sempre dic que si fa niu a l’orella d’algú ja anem bé”.
Arxivat a: Enderrock