La recta final del Grec va tornar a comptar amb Els Amics de les Arts entre la seva programació: després que un gran diluvi obligués a cancelar el concert que s'havia d'haver celebrat ara fa un any, enguany els núvols no van esguerrar el que feia mesos que es preparava com una nit apoteòsica. Els ingredients estaven llestos; una big band dirigida per Vicens Martín, els seus músics habituals, i la llicència de recuperar cançons que feia molt de temps que no passaven per damunt de l'escenari. Amb aquest espectacle Els Amics volen celebrar els seus 10 anys, i perquè no només sigui la flor d'una nit d'estiu, el tornaran a dur damunt de l'escenari el proper 6 d'agost en el marc del festival de Cap Roig. El mateix dia en que enregistraran tota la festa per tal d'editar-la més endavant en DVD.
La vetllada va començar amb la Dream Big Band fent un medley instrumental d'algunes de les cançons més populars del quartet, mentre el públic somrient anava reconeixent aquelles cançons que han fet que Els Amics s'hagin convertit en la banda sonora d'una part de la seva vida. Una peça que van enllaçar directament amb el seu recent "Ja no ens passa", i que va fer que a dalt de tot de les escales del teatre comencés a sonar la veu i aparegués Dani Alegret, vestit amb esmòquing, baixant i entonant el seu hit. Així van anar apareixent consecutivament Eduard Costa i Ferran Piqué, fins que damunt de l'escenari també va aparèixer Joan Enric Barceló: els quatre mosqueters ja estaven llestos per a la festa.
El repertori va mesclar cançons molt antigues ("Tintín al Congo", "A vegades" o "4-3-3") amb les més noves ("Preferiria no fer-ho", "L'home que dobla en Bruce Willis" o "Monsieur Cousteau"), algunes d'elles sonant diferent i prenent forma amb l'acompanyament dels 21 músics a l'escena, i d'altres on la big band passava més desaparcebuda.
Viatge al passat
Un sofà vermell va ocupar l'escenari mentre Els Amics es canviaven de vestuari: va servir per fer una passar enrera i mirar de traslladar al públic a aquell sofà del pis compartit al carrer Muntaner de Barcelona on van començar a gestar-se les seves primeres cançons. Allà van entonar els iniciàtics "36%" i "Liverpool", les primeres cançons que van compondre i que els van portar a presentar-se al concurs de maquetes Sona 9.
El sofà es va quedar per donar la benvinguda a "L'home que treballa fent de gos", que no va voler perdre's la festa i va aprofitar per fer entrar en escena el pastís amb el que van celebrar aquests 10 anys de cançons. Ho va fer acompanyat de confeti, la big band i dues coristes que també van ser protagonistes de la vetllada.
Un altre dels moments màgics van ser les bengales que els seus seguidors van encendre mentre sonava una de les cançons que més esperen els seus seguidors en directe, la nostàlgica "Louisiana i els camps de cotó". En el repertori de la nit, no hi van faltar "Les meves ex i tu", "Jean-Luc" i "Bed & Breakfast", cançons de l'època en què la popularitat d'Els Amics de les Arts es va fer creixent.
Plans de futur
El final del concert va servir perquè la banda anunciés els seus plans després de culminar la gira d'aniversari: les properes setmanes d'estiu serviran per acabar la gira i que agafin unes merescudes vacances. Unes setmanes que serviran per agafar energies i, si tot va bé, començar a preparar les cançons que formaran part d'aquest nou disc.
En aquest enllaç trobareu una galeria d'imatges del fotògraf Xavier Mercadé.
.gif)
.gif)
