La viola d'or (DiscMedi, 2015) s'ha enregistrat per primer cop enguany amb motiu de l'Any Morera, que commemora els 150 anys del naixement del compositor barceloní i emblema del corrent musical modernista. És una obra pionera i original en més d'un sentit: es va estrenar fa poc més de cent anys, l'estiu del 1914, a la Garriga, en aquell temps un dels principals centres d'estiueig i descans de la burgesia barcelonina. Aleshores es va presentar com una rondalla bosquetana pel que fa a la trama, i pel que fa a la música, es proposava un format gens freqüent: una sarsuela catalana escrita per a cobla. La direcció musical va anar a càrrec del mateix Enric Morera; l'escènica va ser cosa d'un altre far cultural de l'època, Adrià Gual. Mesos després de la seva estrena, Morera en va fer una versió simfònica que es va presentar a Barcelona.
Ventall que es va repartir a l'estrena de 'La viola d'or' al teatre Naturalesa de la Garriga, el 1914Enguany s'ha impulsat l'edició discogràfica i la representació d'aquesta obra, emblemàtica de tot un moment de floriment cultural a Catalunya. En aquesta nova producció d'Adep.Cat, dirigida musicalment per Diego Martin Etxebarria, hi participen la Cobla Marinada de Badalona, el cor ARSinNOVA dirigit per Pere Lluís Biosca, el violinista Joel Bardolet i, com a solistes vocals, el baríton Josep Ramon Olivé i la mezzosoprano Anna Alàs.
Una de les puntes de llança del projecte és el director basc Martin Etxebarria, que es va formar a l'ESMUC i que ja havia treballat anteriorment en el món de la cobla al costat de gent com Marc Timón i la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona. La tardor passada va assolir a més el primer premi del XVII Concurs Musical de Tòquio, un prestigiós certamen d'abast mundial que portava 15 anys amb el primer premi declarat desert. "El fet de formar part dels 18 músics convidats a participar a les rondes finals al Japó ja va ser espectacular, així que imagina't guanyar el premi!", exclama el director.
Respecte a la seva feina dirigint La viola d’or, Martin Etxebarria considera que té l'avantatge de partir d'una mirada desacomplexada envers la cobla. "De vegades els catalans teniu massa prejudicis amb la vostra música, i els prejudicis són molt dolents per a tota la música en general, inclosa la clàssica, on també n'hi ha", argumenta en la mateixa línia que sovint ha exposat Marc Timón en la seva feina compositiva 'al límit' de les sardanes.
"Amb La viola d'or, a més, he conegut la gent de la Cobla Marinada, que han fet una feinada impressionant. Ha estat un procés llarg des que Albert Fontellas va trobar la partitura a la Biblioteca de Catalunya, on hi ha el Fons Enric Morera, fins que hem anat completant la partitura, perquè el compositor va deixar espais per afegir-hi elements, que nosaltres hem completat amb cançons seves que s'hi adiuen i encaixen amb la trama. També hi hem introduït trombó, que Morera no en feia servir... El resultat ha estat magnífic. El fet que s'hagi interpretat tan poc té a veure amb les limitacions que els instruments de la cobla tenien fa cent anys, moltes de les quals podem resoldre avui."
Es pot dir que recuperar una obra d'aquesta singularitat ha proporcionat als músics la sensació de treballar amb material nou? "Absolutament –conclou Diego Martin Etxebarria–. I a més del disc, en la versió escenificada Jordi Prat ha fet una feina espectacular. Cada cop que la representem el públic se sorprèn i ens diu que no s'imaginava que la cobla pogués sonar així. Tornem al que et deia abans: Teatre líric català i amb cobla? Això s'ha d'explotar a fons!"
La viola d'or, que en directe s'acompanya també de la companyia de dansa Factoria Mascaró, es va presentar en versió semiescenificada l'estiu passat a la Garriga, on s'havia estrenat un segle enrere. Després de la preestrena al Teatre Sarrià de Barcelona, es va estrenar al Kursaal de Manresa el passat 18 d'octubre, en la cloenda de la Fira Mediterrània.
.gif)
.gif)
