Pep Gimeno 'Botifarra' a l'espectacle 'Home romancer'. Foto: Xepo W. S.
El segon romanç de l’àlbum ja no és tan virtual, és una oda a les virtuts de la cassalla, ‘que a Alcàsser saben pixar’.
Algunes històries dels romanços són molt crues i bèsties.
Si hi ha alguna cosa que no m’agrada del repertori, és que n’hi ha que són molt masclistes. Però és el que hi ha. Són cròniques de la nostra societat... fa unes setmanes a Llíria van assassinar dues dones, mare i filla. És el xicotet problema que veig en els romanços. Alguns no m’agrada cantar-los, perquè de masclista no en tinc res.
En actuacions teves, quan fas el “Romanç de les jugadores de burro” i hi ha el moment en què l’home arriba a casa i maltracta la muller, tu pares i dius que això no està bé. Fins i tot has canviat la lletra.
Exacte! Ho dic tal com ho penso.
Altres cops has dit que els cants de batre t’emborratxen. Què tenen els romanços?
Són tonaetes. En general, la música és molt repetitiva. Tot i que n’hi ha de ben antics, com el de Sant Vicent Ferrer, que és un romanç barroc del segle XVII, o els cants de feina, que són un altre pal de la riquesa tradicional que hi ha al País Valencià.
Les tonades han de ser repetitives perquè les lletres no ho són gens. Exigeixen memòria i concentració, dues qualitats que els cecs havien de tenir.
Tu diràs! Al País Valencià, els cecs estaven contemplats en els Furs que regien abans de la batalla d’Almansa. Per entrar a formar part del col·lectiu de romancers, els cecs havien de demostrar que se sabien un mínim de trenta romanços, i aleshores ja podien exercir. Era com un privilegi.
Tu has fet el paper de cec, amb ulleres fosques i tot.
Sí, tot i que jo no he conegut mai els cecs romancers, és clar, però sí que he parlat amb gent que en va conèixer: la Tia Pura, el Tio Eliseo, el Tio Abelardo i Salvadora Sancho, germana de l’agüela Rosario, que per mi ha estat la més gran. Recordo que de petit havia anat al teatre a les representacions del Lazarillo de Tormes, quin fart de riure! La parella cec-pigall era extraordinària. A l’espectacle de l’Home romancer, que vam estrenar al Gran Teatre de Xàtiva, Naiet Cirerer i jo érem els cecs, i Hilari Alonso i Xavier de Bétera eren els pigalls.
.gif)
.gif)
