Més enllà d'"Al mar" hi ha vida

Manel. Foto: Noemí Elias

Publicat el nou rumb electrònic de Jo competeixo, el repte i la incògnita era saber com sonarien en directe. Els barcelonins han volgut mantenir les bases de les cançons? Sí, però seguint amb el format elèctric del tercer disc Atletes, baixin de l'escenari (DiscMedi/Warner, 2013) amb l'afegit que el baixista Marti Maymó s'encarrega de les programacions. Això sí, la mala notícia per a alguns és que al nou repertori ja no hi ha lloc per a "Al mar". Que ningú s'atreveixi a preguntar una vegada més per l'ukelele, perquè queda clar que l'han aparcat definitivament de manera simbòlica.

L'assaig general d'aquest divendres 6 de maig va començar gairebé una hora tard, però no hi havia males cares entre el públic, més aviat al contrari. El premi era justificat: poder escoltar abans que ningú una de les bandes més populars del moment. De fet, el silenci regnava quan el quartet cantava temes nous, mentre que els assistents corejaven a ple pulmó els ja clàssics que van escollir dels treballs anteriors.

L'hora i mitja de concert va presentar totes les cançons del quart disc –excepte "Avança, vianant"– i una tria difícil però encertada de la seva discografia: "Desapareixíem lentament", "Ai, Yoko!", "Boomerang", "Mort d'un heroi romàntic", "Ai, Dolors", "Quin dia feia, amics...", "Benvolgut" i "Teresa Rampell".

De la mateixa manera que al nou àlbum, "Les cosines" va trencar el gel, i seguida de "BBVA" van ser les escollides per experimentar també al directe amb reverberació a la veu de Guillem Gisbert. Concentrats, el quartet es va deixar anar a mesura que avançava l'actuació. El punt àlgid de la vetllada va ser sense cap mena de dubte la llarga i reflexiva "Jo competeixo", que creix constant i intensa, amb els versos més punyents i esperats de la nit.

El saber fer particular de la banda no s'acompanya ja de balls estranys, però és impossible no deixar-se endur per l'enganxosa "Sabotatge". És una posada a escena neta i minimalista, amb una il·luminació a tempo amb el ventall de colors vius que recorden la portada del disc.