Una Creu de Sant Jordi per a Francesc Burrull

El pianista, compositor i arranjador encara no ha estat reconegut com pertoca

| 24/10/2016 a les 11:20h

Fa uns dies vaig coincidir amb Francesc Burrull en una taula rodona d’homenatge a Els Dracs. Burrull va ser el director musical de Concèntric i és el responsable de la majoria del so dels discos de pop dels anys seixanta, i ha col·laborat al costat de Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Guillermina Motta, Núria Feliu, La Trinca, Pere Tàpies i molts altres.

Francesc Burrull Foto: Xavier Mercadé

Amb Josep Maria Espinàs van treballar junts per tal que els discos de Concèntric fossin tan acurats com fos possible. Deia l'Espinàs que tots dos eren els ‘homes de fer feina’ de Concèntric. Mentre Espinàs s’encarregava de la correcció lingüística i de pronúncia, Burrull controlava tots els aspectes musicals. El resultat, 50 anys més tard, és que Espinàs té el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2002), la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya (2015), la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya com a integrant d’Els Setze Jutges (2007) i la Creu de sant Jordi (1983), mentre que Burrull no té cap reconeixement important tret d’un Premi Nacional de Música en categoria Jazz (1992). No és que Espinàs no mereixi aquests premis; el que és insultant és que Burrull no tingui ni tan sols la Creu de Sant Jordi, perquè és evident que la feinada que ha fet Francesc Burrull en el camp de la música popular no es pot quedar en un premi nacional de jazz. 

Si Burrull hagués estat pintor o s’hagués dedicat a la música ‘culta’ tindria els reconeixements que tenen avui gent com Miquel Barceló o Jordi Savall.

Per justícia històrica, Francesc Burrull, Creu de Sant Jordi!
Arxivat a: Enderrock, Francesc Burrull, Creu de Sant Jordi