Roda de premsa d'entrega del premi del IX Terra i Cultura Foto: Xavier MercadéAvui s'ha donat a conèixer en un acte a la seu de la SGAE de Barcelona el guanyador de la vuitena edició del certamen Terra i Cultura. Lluís Llach ha lliurat el premi a Mireia Vives i Borja Penalba, premiat per la musicació del poema "Si no fores (no amb mi)" de Roc Casagran. Enguany han estat seleccionades com a finalistes les musicacions de "Vindrà la mort" de Joan Vinyoli, a càrrec de Magnus Luna i interpretat per Max Vilavecchia i Anna Ferrer; "Dóna'm la mà" de Joan Salvat-Papasseit, a càrrec de Guiem Soldevila; "Llàgrimes", sobre el poema "La collita" de Vicent Andrés Estellés, a càrrec d' Ona Nua i "Ales útils", de Miquel Àngel Lladó Ribas, a càrrec de Marta Elka.
La cançó "Si no fores (no amb mi)" cantada per Mireia Vives i tocada i composta per Borja Penalba pertany a la novel·la L'amor fora de mapa (Sembra Llibres, 2016) de Roc Casagran, que inclou 14 poemes, dos dels quals ("La solitud" i "Post coitum tristesse") ja havien estat treballats prèviament entre escriptor i músic en una relació artística llunyana.
Roc Casagran, Mireia Vives, Borja Penalba i Lluís Llach. Foto: Xavier Mercadé
Aquesta ha estat la primera victòria per a Penalba, que n'havia quedat finalista quatre vegades i ho valorava d'aquesta manera: "Em fa molta il·lusió, però alhora ho visc amb certa contradicció perquè és una cosa que també em violenta. Em fa certa vergonya. Realment és una de les cinc millors davant més de quatre-centes? Tot això és molt relatiu. I tanmateix és bonic que un jurat tancat et faci un reconeixement. Jo no em sent ni millor ni pitjor que ningú. El component jerarquitzador dels premis és una cosa que m'ha violentat sempre una mica".
Roc Casagran, Mireia Vives, Borja Penalba i Lluís Llach. Foto: Xavier Mercadé
Aquesta ha estat la primera victòria per a Penalba, que n'havia quedat finalista quatre vegades i ho valorava d'aquesta manera: "Em fa molta il·lusió, però alhora ho visc amb certa contradicció perquè és una cosa que també em violenta. Em fa certa vergonya. Realment és una de les cinc millors davant més de quatre-centes? Tot això és molt relatiu. I tanmateix és bonic que un jurat tancat et faci un reconeixement. Jo no em sent ni millor ni pitjor que ningú. El component jerarquitzador dels premis és una cosa que m'ha violentat sempre una mica".
.gif)
.gif)
