15 nits màgiques al Palau

Els tres darrers components d'Els Setze Jutges són els grans protagonistes d'aquest concert: va ser la primera actuació que hi feien Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach. El seu mànager, Joan Molas, els va llançar sota el nom de la Novíssima Cançó, en un intent d'afavorir una renovació en el panorama de la cançó.

Dos anys més tard de fer-ho acompanyat, Llach torna en solitari al mateix escenari. L'actuació d'aquest Palau es va recollir al disc Ara i aquí (Movieplay, 1970), amb la direcció musical de Francesc Burrull. En un moment eufòric per a la Nova Cançó, el disc és un testimoni de la força de les seves composicions: la de temes com "L'estaca", interpretat instrumentalment i corejat per tot el públic. 

Companyia Elèctrica Dharma amb la Cobla Mediterrània, 11 de desembre de 1981
Un concert impressionant que es va convertir en un disc en directe publicat per Belter l'any 1982. No s'havia programat convertir-lo en un enregistrament, però després de l'èxit de l'actuació, es va recórrer a la gravació feta de Ràdio 4 per editar-lo en directe. El Palau s'ha convertit diverses vegades en escenari per als santencs. La darrera va ser el 24 d'octubre del 2011 a la Nit Col·lectiva, el seu darrer concert.

Quico Pi de la Serra, 24 de febrer de 1989



Albert Pla, 15 de març de 1990
Xavier Mercadé recorda al seu blog que en aquella època actuar al Palau era un luxe reservat només a una elit d'escollits. Albert Pla ho va fer, a l'inici de la seva trajectòria discogràfica. El concert va acabar amb una gran ovació de la platea, amb el públic entregat a les seves cançons. 

 Sisa al Palau (2001) Foto: Xavier Mercadé

Sisa, 19 de gener del 2001
Visca la llibertat (Drac/Virgin, 2000) va ser el disc que va servir d'excusa per trencar amb la maledicció: Sisa mai havia actuat al Palau de la Música Catalana. Ho va fer després de 15 anys de silenci discogràfic, i amb amics com Pascal Comelade acompanyant-lo en l'efemèride.

 
Manel, 15 i 18 de gener del 2010
Dues nits que han estat editades en una caixa especial i que va enregistrar Televisió de Catalunya. Telonejats per Joan Miquel Oliver, van cloure la gira de presentació del disc Els millors professors europeus (DiscMedi, 2009) penjant el cartell de 'tot venut' repetidament, amb Guardiola a la platea i el públic pujant a l'escenari per participar de les "Corrandes de la parella estable".

 Roger Mas al Palau de la Música wl juny del 2010 Foto: Xavier Mercadé

Roger Mas, 11 de juny del 2010
El 8 de gener del 2009 Roger Mas havia de telonejar Georges Moustaki dins el Festival del Mil·lenni al Palau de la Música: el cantautor francès d'origen grec hi era present, però per motius de salut no es va veure amb cor d'interpretar més de tres cançons (va ser la darrera vegada que va cantar en un escenari). Aquest va ser el primer cop que Mas era el gran protagonista de l'escenari modernista: hi va oferir un petit concert per a tot el públic que s'havia quedat sense l'actuació de Moustaki. Un any més tard, però, hi va tornar tot sol per presentar el seu darrer disc, A la casa d'enlloc (Satélite K, 2010), dins el marc del Festival de Guitarra. Va ser en un concert pletòric el dia 11 de juny del 2010. Més tard va repetir al Petit Palau en un petit tastet del seu espectacle amb la Cobla Sant Jordi, el novembre del 2011; un directe que més tard li va fer gravar el millor disc del 2012 segons la crítica dels Premis Enderrock.



Els Amics de les Arts, 6 i 7 de febrer del 2011
Una altra nit èpica per al nou pop català: així titulava Enderrock.cat les dues jornades viscudes al Palau de la Música en el final de gira del disc Bed & Breakfast (DiscMedi, 2009). #AmicsPalau va ser Trending Topic en dues jornades dins el cicle Bandautors, amb les entrades esgotades amb mesos d'antelació i un públic intereneracional. "Cançó a Mahalta" de Lluís Llach va servir per tancar els dos concerts i posar el punt final a la gira, per començar a preparar les cançons que un any després formarien part d'Espècies per catalogar (DiscMedi, 2011).

Mishima, 6 de març del 2011
El Palau de la Música va esclatar amb les cançons d'Ordre i aventura (Sones, 2010), el disc que presentaven aquell març del 2011. Va ser una nit molt especial, enregistrada per TV3, amb la presència de convidats com Laetitia Sadier, cantant de Stereolab, amb qui van interpretar dues cançons: "Neix el món dintre l'ull" i la versió de George Brassens "No existeix l'amor feliç" (que més tard serviria per batejar el següent disc del grup). El cantautor tarragoní Espaldamaceta també hi estava convidat: va defensar en solitari la versió del tema "Dolor", de The Fall of the Public Man (The Rest Is Silence, 2003), segon disc del grup. Uns mesos més tard Mishima publicaven Palau (Sones, 2011), un DVD protagonitzat per aquesta nit.

Txarango, 26 d'abril del 2013
El 2012 va ser un any àlgid per al grup revelació segons la crítica dels Premis Enderrock. Benvinguts al llarg viatge (DiscMedi) els va portar a recórrer multitud de places i carrers. Per posar posar punt i final a la ruta i dins el Festival del Mil·lenni la banda va presentar l'espectacle Txarango i els 40 lladres al Palau. Quatre mesos abans ja s'havien esgotat les localitats per a una nit carregada de sorpreses i complicitats pensades per a aquest espai.