ENDERROCK: El més fàcil seria presentar Aramateix com la suma de Brams i Dijous Paella. Com us ho fareu per superar aquesta etiqueta?
TITOT: Aramateix forma part de l'evolució creativa de la cultura musical catalana. Si a principi dels noranta es va perdre la vergonya de cantar en català, al llindar del nou segle s'ha fet un nou pas i s'ha guanyat una altra batalla: la de fer servir elements, isntruments, patrons i tímbriques de la cultura popular, amb grups com Pomada, La Carrau, Xot, Mesclat o Obrint Pas. Aramateix creu en aquest corrent com a mitjà d'expressió.
EDR: La vostra presentació oficial va ser al Sant Jordi. Esteu satisfets de la resposta del públic?
T: Debutar davant deu mil persones amb el disc acabat de sortir és una situació -si bé privilegiada- força estranya. Hi va haver la possibilitat de fer una prova de foc de gran nivell, però penso que encara falta temps per poder descobrir com s'expressarà la complicitat.
EDR: Cuidar l'estètica del grup a l'escenari és una manera de marcar la diferència?
T: És cert que cuidem l'estètica de le'scena, perquè potencia l'expressió. Per norma això és una cosa que aconsegueixes després de dotzenes de concerts. Potser aqeusta és la penyora més important de l'experiència de quinze anys amb Brams i sis amb Mesclat.
EDR: L'Acampada serà el primer festival d'estiu on tocareu. Com us plantegeu l'actuació?
T: De fet, al concert del Palau Sant Jordi ja es respirava una mica l'ambient de festival. L'espectacle serà bàsicament el mateix, el de la gira de presentació.
ESCENARI INDEPENDÈNCIA · 21H
.gif)
