SONS: Per què heu triat el Salento per protagonitzar les properes Trobades?
JAUME AYATS: Hi ha dues raons que es creuen. La primera és que entre les àrees que cada any considerem, el sud de la península Itàlica era una possibilitat evident, sobretot per la força i per la presència que estan prenent les tarantel·les a l'imaginari de les músiques a Catalunya. L'altra raó és que en les edicions anteriors ha pesat més l'element masculí i ja tocava donar més protagonisme a les dones. Una primera idea era fer les Trobades 2012 al voltant de la música de dones, però va coincidir que vam conèixer les Voci di Finis Terrae, un grup de dones molt dinàmic i amb molta empenta, i ja ho vam tenir resolt: música de dones i del Salento.
SONS: Què destacaries de les Voci di Finis Terrae?
J.A: La manera com s'apropien del seu patrimoni musical. No és una transformació estilística, ni una fossilització, sinó que han estat capaces d'adoptar tot el llenguatge musical i corporal de la seva terra. Veure-ho a l'escenari és una joia.
SONS: A les trobades també hi haurà tallers i una conferència del musicòleg de l'ESMUC Gianni Ginesi.
J.A: Ell farà la conferència sobre "Cants, balls i tarantel·les en la vida social del Salento", un tema que coneix molt bé. També farem tallers de ball, de veu i tamburelli, i projectarem en alta definició el documental Veus de la Mediterrània, que vam fer amb en Quim Rabaseda.
SONS: Com veus l'evolució i la renovació del món de la tarantel·la?SONS: Què destacaries de les Voci di Finis Terrae?
J.A: La manera com s'apropien del seu patrimoni musical. No és una transformació estilística, ni una fossilització, sinó que han estat capaces d'adoptar tot el llenguatge musical i corporal de la seva terra. Veure-ho a l'escenari és una joia.
SONS: A les trobades també hi haurà tallers i una conferència del musicòleg de l'ESMUC Gianni Ginesi.
J.A: Ell farà la conferència sobre "Cants, balls i tarantel·les en la vida social del Salento", un tema que coneix molt bé. També farem tallers de ball, de veu i tamburelli, i projectarem en alta definició el documental Veus de la Mediterrània, que vam fer amb en Quim Rabaseda.
J.A: Bé, ho veig fantàstic. S'ha sabut recollir tot una energia i una actitud que estan molt representades a la Puglia, i s'ha trobat un model de fer-ne aparador. A la xerrada d’en Gianni Ginesi es comentarà: el ball de la tarantel·la com a ritual de la curació i del ball de plaça anaven en paral·lel. De tot això de les tarantel·les se n'ha fet un cert mite, però és cert que són el reflex d'un mal social, del malestar, molt sovint de les dones, durant molts anys al sud d'Itàlia. Diego Carpitella en va fer unes filmacions molt interessants als anys cinquanta. Hi ha, a més, un altre aspecte no gaire conegut, que és el del tarantisme a la península Ibèrica. Sense anar més lluny, el mal de San Vito, per exemple, pertany a tot aquest món. Del mal que fa que no puguis parar de ballar aquí no se n'ha fet cap emblema, com ha passat al sud d'Itàlia, però en realitat és un fenomen molt mediterrani. No és que sigui només d'un lloc, no és una cosa rara. Al contrari, tenim un passat comú, el que passa és que ells l'han vehiculat fins a formar l'actual món de les tarantel·les.
Aquí podeu començar a veure l'extraordinari documental La Taranta: Pizzica salentina e Tarantismo nel Salento:
.gif)
