ENDERROCK: Betagarri s'associa amb festa i reivindicació. Creieu que la festa és la manera més eficaç per reivindicar?
UNAI LOBO (trompeta i cors): No sé si és la millor manera, però és la nostra, i a molta gent li agrada. Pensem que quan la reivindicació és justa s'ha de tenir present sempre: treballant, de festa, on sigui, fins aconseguir el que et proposis.
EDR: La vostra discogràfica, Metak, ha hagut de tancar. Com us ha afectat això?
UNAI: A part d'endarrerir-nos la sortida del disc i descol·locar-nos una mica, ens ha fet veure que tot està agafat amb pinces. Metak era una de les discogràfiques amb més nom d'Euskal Herria, i ningú es podia imaginar que tancarien. Fer música per vendre discos no dóna diners. No interessa. Si la joventut gastés en música un 25 per cent del que gasta en el mòbil, un 5 per cent del que gasta en roba o un 1 per cent del que gasta en droga, la música aniria més bé. Sembla que és l'època del mòbils i les pastilles, no dels discos.
EDR: El vostre últim disc, Zuzunena (Metak, 2004) inclou temes gravats en directe a la vostra gira pel País Basc i Catalunya. Aquí us sentiu com a casa?
UNAI: Doncs sí. Fins i tot les habitacions dels hotels ens semblen acollidores... La veritat és que toquem pràcticament el mateix a Euskadi que a Catalunya.
EDR: Ja vau participar a l'Acampada 2004. Com va ser l'experiència?
UNAI: Va ser bona. Aquests festivals, que musicalment i pel que fa a producció estan bé, i on assisteixen milers de persones i es reivindica una cosa amb la qual estàs molt d'acord, tenen tot el necessari perquè t'hi sentis còmode.
ESPAI INDEPENDÈNCIA · 3H
.gif)
