El folk-rock pitiús

Projecte Mut presenten 'Corda i poal' aquest dijous a Barcelona

| 17/10/2012 a les 07:00h

El grup eivissenc Projecte Mut presenta demà dijous 18 d'octubre a la sala Luz de Gas de Barcelona el seu segon disc, Corda i poal (Duradisc, 2011). Jove poesia eivissinca, folk-rock vigorós i instruments elèctrics al costat de les castanyoles o la flaüta defineixen l'original àlbum. En parlem amb una de les dues meitats del grup, Joan Barbé.



SONS: Per què definiu la vostra música com a 'folk dels quatre vents'?
JOAN BARBÉ: Perquè és música que ve dels quatre punts cardinals. Consideram que són influències de tot arreu: hi ha peces d'aires més arabs, altres de més mediterrànies, més llatines, més celtes... La norma en aquest grup és que no hi ha normes. No ens volem obsessionar a tenir un estil característic.

SONS: Hi ha una cosa però que us caracteritza força, i és l'adaptació de joves poetes eivissencs.
J.B: Tant al primer disc, Poèsica, com en aquest segon, hi ha adaptacions de poetes eivissencs i també de Formentera. Això va començar quan el meu company de grup, David Serra, va adaptar un text del seu amic Pau Sabadell. Ens va semblar molt interessant i ja no hem parat de treballar-hi. Ens agrada molt.

SONS: Com adapteu els poemes al format de folk-rock?
J.B: En David és qui tria els textos i fa una base musical. Després jo m’encarrego un poc més dels arranjaments. Sí que és cert que hi ha textos més complicats, davant els quals tens moltes maneres de musicar-los, però sempre acabem amb el nostre estil variat. Anem picant de diverses tines, però sempre acaba força unificat. La manera de cantar d'en David també ajuda a unificar-ho tot.

SONS: Entre la multitud d'instruments que feu servir hi ha els eïvissencs: tambor pagès, flaüta, espasí, castanyoles...
J.B: Se mos va ocórrer introduir instruments, elements de la cançó redoblada, etc. Tenim una persona que és qui coneix millor aquests instruments, en Xico 'Verro' Bufí, que sempre ha estat ficat en el món de la música tradicional. Son pare és a més un dels fabricants d'instruments més reconeguts de l'illa. Si fusionem de tot amb el pop-rock... per què no ho hauríem de fer amb el que tenim més a prop?

SONS: També estàs al grup Ressonadors, un altre projecte molt arrelat a Eivissa.
J.B: Sí, és un altre dels projectes paral·lels, que sorgeix del grup Statuas de Sal. La diferència és que Ressonadors agafa el repertori tradicional i el du al format de pop-rock, i Projecte Mut parteix d’un estil més proper al folk basant-se bàsicament en lletres de poetes més algunes d'en David. En qualsevol cas, l'element popular sempre està pel mig.
 
SONS: Corda i poal està dedicat al teu oncle, Toniet Barbé, que va morir just abans de la gravació del disc.
J.B: Era un músic i tot un personatge, en el millor sentit de la paraula; un dels últims hippies que quedaven a Eivissa. Li devem molt. Al seu estudi han nascut i crescut grups i músics, entre els quals Statuas de Sal. Al disc he tocat molts dels seus instruments. Corda i poal era una expressió que ell deia molt. És a més una expressió molt pròpia de Santa Gertrudis, el seu poble. 'Corda i poal' vindria a ser com 'cul i merda', inseparables. A partir d'aquesta frase i idea bàsica surt tot el món del disc: el grup sóm bàsicament dos, lliguem tradició i coses més modernes... i també és la idea de les ill·lustracions que ens ha fet l'artista Víctor Escandell per al disc, amb tot de parelles: la corda i el poal, el pirata i el lloro, la caputxeta i el llop...
 
Arxivat a: Sons de la mediterrània