L’estima venç la salvatgia és un treball amb vuit peces que s’ha pogut sufragar gràcies a l’èxit de la seva campanya a la plataforma de micromecenatge Verkami. Per enregistrar-lo, Yacine Belahcene ha tingut alguns col·laboradors, la majoria dels quals ja havien acompanyat la banda en el concert de comiat de la gira del primer treball el passat 31 de maig: Ramon Faura (Le Petit Ramon), un quartet de cordes i la cantant algeriana Amel Zen. També s’hi pot sentir el cantant de Chaqlalà, un grup d’algerians instal·lat a Barcelona.
Amb el disc enllestit però encara per aparèixer [en podeu sentir un avançament, una versió amb premescles de "Teneré", al CD de la Fira Mediterrània encartat amb l’Enderrock d'octubre], el grup estrenarà el nou material a la Fira de Manresa. Fa una mica més d’un any i mig que va aparèixer el primer disc de la banda, Parabòlic (Kasba Music, 2010), i el segon treball ja marca certes distàncies amb el seu predecessor.
El segon disc és més acústic: “Hem treballat la melodia de les cançons amb instruments com els violins, i això requereix peces més pausades. Hi continua havent molta canya, perquè és la manera com fem la nostra música, però el to general és més reposat. Això no vol dir que el disc sigui un avorriment…”. Dit d’una altra manera, la banda fa un pas més enllà del seu debut. “Mantenim un esperit rocker, potser ara més madur, amb la voluntat de fusionar estils i inserir-ho en el que es coneix com a ‘músiques del món’. Agafem sobretot estils provinents d’Algèria i els mesclem amb ritmes occidentals, sobretot anglosaxons”, explica Yacine.
El repertori està format gairebé de manera exclusiva per cançons pròpies, és a dir, amb lletra de Yacine Belahcene i música de Yannis Papaioannou. Només hi ha una concessió: una versió d’un històric cantant algerià anomenat Ahmed Wahbi. Es tracta d’“Al Jazir”, una peça on el cantant del grup fa duet amb Amel Zen i que està dedicada a la ciutat d’Alger, on va néixer Belahcene. Aquesta peça fusiona dos estils musicals que el líder de la formació troba que encaixen molt bé: el chaabi algerià i la rumba catalana. La resta de cançons, totes pròpies del grup, són en català i àrab, encara que també hi ha una petita excepció amb una peça que combina el català amb l’amazic i on ha col·laborat el cantant de Chaqlalà.
.gif)
