Carles_R_L5U0388.jpg)
Arnau Obiols Quartet van ser els encarregats d'encetar la final del V Concurs Sons de la Mediterrània, el passat 8 de novembre a la taverna de la Fira de Manresa. I tot i que l'envelat no era l'espai en què habitualment un pensaria per ubicar un quartet de jazz, aquest projecte nascut com a treball de final de carrera a l'ESMUC va causar impacte. El proper 8 de febrer, a més, seran al cicle JazzHivern a L'Auditori Nacional d'Andorra. Parlem de tot plegat amb el bateria Arnau Obiols, el líder d'una formació que es completa amb Pol Omedes (trompeta i flugelhorn), Pau Solsona (piano) i Emily Smejkal (contrabaix).
SONS: Tu ets de la Seu d'Urgell i has estudiat jazz a Barcelona. Aquest és el teu projecte més personal i té un nom molt suggerent.
SONS: Tu ets de la Seu d'Urgell i has estudiat jazz a Barcelona. Aquest és el teu projecte més personal i té un nom molt suggerent.
ARNAU OBIOLS: Vaig agafar tot de repertori del Pirineu, en principi era per fer-ho com a treball de carrera. Inicialment, de tota manera, el plantejament del treball era molt obert: la relació del jazz i les músiques tradicionals a tot arreu. Escolto molts músics de tot el món que barregen les seves músiques amb el jazz, és un camp que m'interessa molt. Després hi vaig anar treballant i va quedar limitat només al repertori pirinenc.
SONS: Incorporareu músiques occitanes, aragoneses o basques?
A.O: En principi la nostra idea és centrar-nos en la música tradicional catalana.
SONS: Incorporareu músiques occitanes, aragoneses o basques?
A.O: En principi la nostra idea és centrar-nos en la música tradicional catalana.
SONS: Com us vau trobar a l’escenari? Éreu els primers i actuàveu en un envelat gran, més bulliciós del que habitualment són els auditoris o els petits clubs de jazz.
A.O: No sabíem com aniria, perquè normalment en espais així hi ha molt de soroll i la nostra música és per escoltar amb concentració. Pensem que el concert ens va anar bé. La resta de finalistes tenien molt d'impacte i una dimensió més festiva, però estem contents perquè molta gent va poder conèixer el que fem, a mig camí del jazz i de la música tradicional.
SONS: Això fa que us pugueu moure en dos circuits, el del folk i el del jazz?
A.O: Tal com estan les coses, anirem on es pugui, no es pot descartar res. Dins la música tradicional, aquí a Catalunya s’han fet coses que miren al jazz, però tampoc gaire, no hi ha hagut una tendència regular. I dins el món del jazz, em sembla que no hi ha gaire interès a buscar les arrels, hi ha molta tendència a centrar-se únicament en el món afroamericà. M’interessa per exemple el que s'està fent a Israel, on hi ha un moviment que relaciona la música tradicional i el bagatge de la cultura jueva amb el jazz.
SONS: Sembla un camp difícil però ple de possibilitats.
A.O: La idea és aprofitar que som als dos camins. La gràcia d’això és agafar el llenguatge tan ric que té el jazz i aplicar-lo a la manera de ser pròpia. No puc ni vull tocar com un negre dels Estats Units. En aquest sentit, referents importants són Avishai Cohen i Omer Avital. Ells treballen així. I també a Itàlia Paolo Fresu, que agafa la tradició sarda... En definitiva, la idea és fer una música sincera. De vegades em passa que sento músics boníssims de jazz i penso: "Està molt bé, però això que sento què té a veure amb tu?".
SONS: Sembla un camp difícil però ple de possibilitats.
A.O: La idea és aprofitar que som als dos camins. La gràcia d’això és agafar el llenguatge tan ric que té el jazz i aplicar-lo a la manera de ser pròpia. No puc ni vull tocar com un negre dels Estats Units. En aquest sentit, referents importants són Avishai Cohen i Omer Avital. Ells treballen així. I també a Itàlia Paolo Fresu, que agafa la tradició sarda... En definitiva, la idea és fer una música sincera. De vegades em passa que sento músics boníssims de jazz i penso: "Està molt bé, però això que sento què té a veure amb tu?".
.gif)
