Escrita per John Lennon, segons diuen a partir d'un somni sobre una noia, "Girl" es va gravar l'11 de novembre de 1965, en només dues preses. Es va incloure en l'àlbum Rubber Soul (Parlophone, 1965) i també en un senzill al costat de "Nowhere Man". La cançó es va popularitzar ràpidament i la van versionar infinitat de grups com The Truth, St. Louis Union i Johnny Halliday. A Barcelona, en va gravar una gran versió el grup mallorquí Ramon-5, liderat pel baterista Ramon Farran, que es va incloure en un EP editat el 1966 pel segell Discophon. Aquesta versió de Ramon-5 inclou a més una mena d'epíleg coral en clau polifònica certament original. Anys més tard, un altre gup, Radiokuartet, en faria una versió instrumental, mesclada amb una altra peça dels Beatles, "With a Little Help from my Friends". Rebatejada com a "With a Little Help from my Girl", la versió pot escoltar-se al treball Balleu...? (Picap, 2009).
Un disc diferent
El disc Rubber Soul marca un punt d'inflexió en la trajectòria dels Beatles, ja que s'hi deixa notar l'empremta de l'emergent folk-rock d'aquells anys i especialment la influència dels grups nord-americans The Byrds i Beach Boys. Aquest és el disc a més en què George Harrison fa sonar el sitar a la cançó "Norwegian Wood", Paul McCartney adopta aires de chansonnier francès a "Michelle" i el productor George Martin introdueix un solo d'aire barroc a "In my Life". El grup de Liverpool buscava camins nous més enllà del rock i el beat que havia explotat fins aleshores.
Enmig de tota aquesta amalgama sonora, "Girl" sobresurt com una de les millors cançons del disc, una peça netament pop amanida amb tocs grecs, del cant arrossegat i lacònic de John Lennon i la cadència entretallada del ritme al joc entre les guitarres acústiques i la guitarra de dotze cordes de George Harrison, amb la qual construeix un solo final amb una sonoritat que recorda el busuqui.
Casualment, o no, pocs mesos abans de la gravació de "Girl" s'havia estrenat la pel·lícula greco-britànica Zorba el grec (1964), protagonitzada per Anthony Quinn, i la seva banda sonora, signada per Mikis Theodorakis amb el cèlebre "Sirtaki" com a peça emblemàtica, va circular per totes les latituds. Jordi Alsina va explicar el boom hel·lènic del film, i també l'origen cretenc de la seva música, a la sèrie Sirtaki. Més enllà de Zorbàs, en aquest mateix web.
Més tard, els Beatles acabarien viatjant a Grècia. Va ser el juliol de 1967 i la idea del grup era, ni més ni menys, comprar algunes illes del mar Egeu per establir una comunitat on viure tranquil·lament allunyats dels mals d'Occident. L'operació no es va concretar.
Els Beatles a Grècia
.gif)
