Eliseo ParraEliseo Parra és d'aquells músics que sap que la diversitat i el patrimoni ultralocal pot arribar a la gent molt més profundament que no pas els suposats 'èxits' de radiofórmula uniforme i repetitiva. En el seu darrer disc, El Man Sur, ha arranjat picayos, jotes i alegries, fandangos i rondenyes, romanços i dècimes... patrons tradicionals, principalment d'Andalusia però també de llocs com Cantàbria i Portugal, que treballa fugint d'una estètica conservadora. Més aviat fa tot el contrari: des del coneixement innova, conduint per exemple un poema andalusí pels camins del bangra-disco, o una cançó agafada d'una obra teatral de Lope de Vega adaptada a ritme de charro alistano. En altres trams del disc el to es fa més líric i intimí¡ista, com per exemple en les tradicionals i precioses "Marzas" de Cantàbria o en el reposat i enjogassat "Remerino", del poble de Cadiar, prop de Granada, que pren un aire sud-americà gràcies a la quena del multibufador Xavi Lozano i el bombo legüero d'Aleix Tobías.
Al Man Sur, que s'ha editat gràcies a una campanya de micromecenatge i del qual ja vam poder escoltar un avançament en directe a la passada Fira Mediterrània de Manresa, es presentarà el 24 d'abril al Centre Artesà Tradicionàrius de Barcelona. Acompanyaran Eliseo Parra bona part dels seus col·laboradors habituals: Xavi Lozano (saxo, ambientació sonora i veu), Guillem Aguilar (baix i veu), Eduardo Laguillo (teclats, percussió, guitarra i veu), Pablo Martín (percussió i veu), José Luis Ordóñez (veu i guitarra) i Aleix Tobías (veu i percussió).
.gif)
