L'actriu i cantant Claudia Nogués 'Clodine' està a punt d'estrenar la nova obra de teatre Inútil (un cactus i altres desastres) i, per acompanyar-la, ha creat també un disc Inútil (RGB Suports, 2026). Es tracta d'un EP de cinc temes que recorren des d'un sentiment d'insuficiència fins al moment d'acceptar-se tal com s'és. Avui, un dia abans de la sortida de l'àlbum, ens regala en primícia la cançó que el tanca, "Perfectament imperfecta". En parlem amb ella.


Estrenem el tema “Perfectament imperfecta”. De què tracta aquesta cançó?
És un missatge d’esperança que convida a confiar en el procés i a abraçar la imperfecció. Parla de reconstruir-se sense necessitat de ser perfecta per sentir-se vàlida.
 
És important donar un reforç positiu a les dones davant d’aquesta sensació d’inseguretat i de no ser suficients per la societat?
Crec que és important donar un reforç positiu a qualsevol persona que tingui aquesta sensació, tot i que sigui cert que majoritàriament som les dones les que patim la síndrome de la impostora. Penso que tothom en un moment o altre pot sentir-se impostor i que al final l’important és exposar-se a aquestes situacions per tal d’entendre que en som capaces.
 
La melodia del tema i el videoclip que l’acompanyen són més aviat senzills. Volies que les teves paraules fossin les protagonistes del tema?
Jo no soc músic, soc actriu i cantant, i per mi prima la lletra i la interpretació. Quan escolto música valoro el que em transmet, si em mou o no alguna cosa, m'és igual si son quatre acords bàsics i inclús si l’afinació no és perfecta. No la vaig compondre senzilla per ressaltar-ne la lletra de manera conscient, tot i que la lletra sigui el que valoro. Pel que fa al video, més que un videoclip el considero un visualizer, un suport visual per a la cançó.


“Perfectament imperfecta” és l’últim tema del teu nou EP, ‘Inútil’, que presentes demà. Es tracta d’un disc que narra una història de superació personal i d’acceptació d’una mateixa.
És un EP que va néixer per l’obra de teatre, Inútil (un cactus i altres desastres), que és una autoficció. L’obra neix de la necessitat de parlar de les ombres de la depressió, la baixa autoestima o la pressió interna, i de com afecta les relacions amb els altres, amb un mateix i amb la professió.
 
El disc comença amb aquesta veu interior crítica que tan mal fa i acaba amb el reconeixement personal de que ets la millor versió que podries ser. És un procés que has passat?
Penso que mai no s’acaba de fer aquest procés. Hi ha dies en que aquesta veu té molta força, dies en que no hi és, i dies en què conviu amb mi de manera més calmada, i faig una contraoferta al pensament boicotejador.
 
La música és una manera de fer arribar aquest missatge de superació i d’acceptació a més gent?
A mi la música m’ha salvat en molts moments; escoltar-la però també fer-la. Si algú mai escolta les meves cançons i el calma, el fa sentir millor, hauré tornat el favor a tots els i les artistes, i a totes aquelles cançons, que m’han ajudat a mi.
 
Com has dit abans, el disc va lligat a l’espectacle ‘Inútil (un cactus i altres desastres)’, que presentes al Teatre Maldà del 7 al 31 de maig. Com ho encares?
Em fa moltíssima il·lusió fusionar les dues coses al món que més m’agraden: cantar les meves cançons i la interpretació. Inútil (un cactus i altres desastres) és una proposta escènica híbidra que combina elements d’una obra de text, d’un musical i d’un concert —una versió acústica de l’EP, tot i que també hi ha altres moments musicals—, amb un estil despreocupat que navega entre la comèdia i el drama.