Ross Ainslie & Jarlath HendersonBé, sembla que l’especial sentit de l’humor escocès ha entrat dins meu. Esclar que jo tampoc he fet gaire per evitar-ho després dels tres dies que ha durat la nova edició de The Visit, una intensa mirada al mosaic de músiques d’arrel que ara mateix es couen al país del poeta Robert Burns.
Perquè potser Escòcia és terra d’ovelles (i de cervesa, i de whisky). Però també és cert que Escòcia és país de cançons, amb una forta tradició vocal i instrumental, amb un gran nivell tècnic i creatiu en els seus protagonistes, amb una vitalitat quotidiana que no sempre és fàcil de trobar a la vella Europa. De les grades verdes i blanques del Celtic Park al pub més modest del poble més petit de les Highlands, fer música i gaudir-ne és un acte comunitari a Escòcia. I encara que la música celta no viu, ara mateix, a dalt de tot de l’onada del mercat internacional, la qualitat dels cantants i els instrumentistes escocesos no admet gaire discussió.
Per segon any consecutiu, la Fira Mediterrània de Manresa ha estat present en aquestes jornades, els dies 25, 26 i 27 d'abril, organitzades per l’agència Creative Scotland (amb el suport d’altres institucions i agents del sector musical) i que s’han desenvolupat entre Glasgow i Stirling. De primeres, cal destacar els tres espais que van acollir els concerts: a Glasgow, el centre cultural St. Luke’s (una antiga església reconvertida en club, sala de concerts i restaurant) i l’espai Drygate (propietat d’una popular marca de cerveses local); a Stirling, el magnífic Tolbooth (l’antiga i tenebrosa presó de la ciutat, ara un equipament lluminós).
Les tres jornades, amb un exigent programa intensiu de migdia i vespre, ens han permès gaudir de divuit artistes, des dels més propers a la tradició de les bagpipes fins a propostes que es connecten amb la música índia o la improvisació del jazz, des dels joves talents fins a formacions històriques (cas de Shooglenifty i Peatbog Faeries). Entre tots ells, els més interessants han estat la parella Ross Ainslie i Jarlath Henderson (considerats dos dels millors gaiters de la nova fornada), les dues feres escèniques que són Mairearad Green i Anna Massie (acordió i guitarra, a banda de veus, respectivament), la multitudinària Treacherous Orchestra (onze músics a l’escenari), el delicat projecte Twelfth Day (violí i arpa cèltica) i Rura i The Paul McKenna Band (dos quintets fidels al folk escocès que la majoria tenim al cap). Seguiu-los la pista, paguen la pena.
.gif)
