Fins que no es demostri el contrari, els germanets mallorquins
Queta i Teo ostenten l'honor d'haver gravat la primera versió de
Bob Dylan en català: el 1964 van cantar "Només ho sap es vent", una curiosa adaptació en clau infantil de "Blowin in the Wind". I a partir d'aquí, els anys seixanta són un no parar de versions dylanianes.
El poeta
Josep Maria Andreu va adaptar "The Times They're a-Changin" com "Els temps ara canvien" per a l'estrella radiofònica
Salvador Escamilla, que la va interpretar amb un recarregat acompanyament orquestral de saló. I la còlera bíblica de "When the Ship Comes In" va anar a parar, adaptada per
Jaume Picas, al repertori de la cantant
Glòria, que havia format part del
Grup de Folk... en un sol concert. Després va gravar un disc amb Edigsa, on hi ha aquesta versió titulada "Quan entrarà el vaixell" (la versió anterior del
Grup de Folk es deia "El dia que el vaixell vindrà"), amb una orquestrina on destacava la guitarra de
Ferran Orteu.
Una de les cançons que els californians
The Byrds van versionar de
Dylan va ser "Mr. Tambourine Man". I per aquesta via folk-rock de veus harmonitzades i guitarres de dotze cordes va arribar al grup català
Els Corbs, que van convertir "Mister Tambourine Man" en "L'home del tambor".
Per la via més acústica i austera de
Joan Baez, també va ser molt popular a la Catalunya dels seixanta la cançó "Farewell Angelina". El
Duo Ausona, de Vic, la va publicar amb el segell DDC, traduïda com "Bon viatge Angelina" i cantada a dues veus, guitarra i orgue. També a DDC, la cançó de desamor i llibertat "Don't Think Twice, It's Alright" la va adaptar
Miquel Cors –actor i cantant amb veu de baríton–amb uns sumptuosos arranjaments orquestrals del pianista
Ricard Miralles. Es va dir "No et capfiquis, ja està fet", i al final es tanca amb un curiós epíleg jazzístic.
Però si hi ha una colla que als seixanta lliga
Dylan i Catalunya, és tota la tropa del
Grup de Folk.
Albert Batiste,
Pau Riba i Ramon Casajoana van ser tres dels seus integrants que més van esmerçar-se a adaptar el cant feréstec del bard nord-americà al català. "Escolta-ho en el vent", per
Ramon Casajoana i
Joan Boix;
Albert Batiste amb
Els 3 Tambors versionant "Tombstone Blues" amb una lletra àcida i crítica feta a mida per
Pere Quart;
Pau Riba entonant "La noia del país del nord" i traduint el "Motorpsycho Nightmare" com a "Malson psicomòbil"...
Allà també hi havia
Sisa, que explica al llibre de Donat Putx
El comptador d'estrelles (Empúries, 2015) que en descobrir
Bob Dylan va experimentar 'un sotrac definitiu'. El galàctic del Poble Sec aviat es donaria a conèixer amb cançons pròpies i incomparables, però anys després, el 2003, en un dels retrobaments del
Grup de Folk, va cantar "El dia que el vaixell vindrà". Un parell d'anys abans, l'integrant més jove del
Grup de Folk,
Oriol Tramvia, havia cantat "Els temps estan canviant". Als anys 67 i 68, mentre va funcionar el
Grup de Folk, l'havia cantat
Albert Batiste.
Totes aquestes versions sonaran diumenge 22 de gener al
Club Trébol, en un programa on també hi haurà dues llicències: una versió de "Like a Rolling Stone" del 1977, interpretada per
Rocky Muntanyola, pseudònim de
Jordi Batiste, i un record per al grup mallorquí de frares franciscans
Los 4 de Asís, que el 1966 van gravar per a Discophon una versió en castellà celestial de "Blowin in the Wind".