D'Asís a Sisa: Bob Dylan nostrat

Dotze versions catalanes del geni de Duluth, a 'Club Trébol'

| 19/01/2017 a les 18:00h
Arxivat a: Sons de la mediterrània, Bob Dylan, Club Trébol
El programa Club Trébol de Ràdio 4 farà aquest diumenge 22 de gener un repàs per algunes de les moltíssimes versions catalanes que s'han fet de Bob Dylan. Rares, emblemàtiques, simpàtiques, atrevides, carrinclones... Dels frares mallorquins Los 4 de Asís a Sisa, passant pel Grup de Folk.


Fins que no es demostri el contrari, els germanets mallorquins Queta i Teo ostenten l'honor d'haver gravat la primera versió de Bob Dylan en català: el 1964 van cantar "Només ho sap es vent", una curiosa adaptació en clau infantil de "Blowin in the Wind". I a partir d'aquí, els anys seixanta són un no parar de versions dylanianes.

El poeta Josep Maria Andreu va adaptar "The Times They're a-Changin" com "Els temps ara canvien" per a l'estrella radiofònica Salvador Escamilla, que la va interpretar amb un recarregat acompanyament orquestral de saló. I la còlera bíblica de "When the Ship Comes In" va anar a parar, adaptada per Jaume Picas, al repertori de la cantant Glòria, que havia format part del Grup de Folk... en un sol concert. Després va gravar un disc amb Edigsa, on hi ha aquesta versió titulada "Quan entrarà el vaixell" (la versió anterior del Grup de Folk es deia "El dia que el vaixell vindrà"), amb una orquestrina on destacava la guitarra de Ferran Orteu.

Una de les cançons que els californians The Byrds van versionar de Dylan va ser "Mr. Tambourine Man". I per aquesta via folk-rock de veus harmonitzades i guitarres de dotze cordes va arribar al grup català Els Corbs, que van convertir "Mister Tambourine Man" en "L'home del tambor".

Per la via més acústica i austera de Joan Baez, també va ser molt popular a la Catalunya dels seixanta la cançó "Farewell Angelina". El Duo Ausona, de Vic, la va publicar amb el segell DDC, traduïda com "Bon viatge Angelina" i cantada a dues veus, guitarra i orgue. També a DDC, la cançó de desamor i llibertat "Don't Think Twice, It's Alright" la va adaptar Miquel Cors –actor i cantant amb veu de baríton–amb uns sumptuosos arranjaments orquestrals del pianista Ricard Miralles. Es va dir "No et capfiquis, ja està fet", i al final es tanca amb un curiós epíleg jazzístic.

Però si hi ha una colla que als seixanta lliga Dylan i Catalunya, és tota la tropa del Grup de Folk. Albert Batiste, Pau Riba i Ramon Casajoana van ser tres dels seus integrants que més van esmerçar-se a adaptar el cant feréstec del bard nord-americà al català. "Escolta-ho en el vent", per Ramon Casajoana i Joan Boix; Albert Batiste amb Els 3 Tambors versionant "Tombstone Blues" amb una lletra àcida i crítica feta a mida per Pere Quart; Pau Riba entonant "La noia del país del nord" i traduint el "Motorpsycho Nightmare" com a "Malson psicomòbil"...

Allà també hi havia Sisa, que explica al llibre de Donat Putx El comptador d'estrelles (Empúries, 2015) que en descobrir Bob Dylan va experimentar 'un sotrac definitiu'. El galàctic del Poble Sec aviat es donaria a conèixer amb cançons pròpies i incomparables, però anys després, el 2003, en un dels retrobaments del Grup de Folk, va cantar "El dia que el vaixell vindrà". Un parell d'anys abans, l'integrant més jove del Grup de Folk, Oriol Tramvia, havia cantat "Els temps estan canviant". Als anys 67 i 68, mentre va funcionar el Grup de Folk, l'havia cantat Albert Batiste.

Totes aquestes versions sonaran diumenge 22 de gener al Club Trébol, en un programa on també hi haurà dues llicències: una versió de "Like a Rolling Stone" del 1977, interpretada per Rocky Muntanyola, pseudònim de Jordi Batiste, i un record per al grup mallorquí de frares franciscans Los 4 de Asís, que el 1966 van gravar per a Discophon una versió en castellà celestial de "Blowin in the Wind".