Anna Bertran és una d’aquelles persones que acabes coneixent perquè te’n adones que l’has vist a molts llocs diferents i acabes tenint la necessitat de saber qui és. L’empordanesa porta anys en el món de la interpretació, però podríem dir que des del seu paper de Laia a la sèrie Pop ràpid al 2011 no l’hem parat de veure i escoltar a tot arreu. 

A dia d’avui la podem veure al Polònia o a l’APM? de TV3, també la podem escoltar cada dia al programa de l’APM? de Catalunya Ràdio i a l’Homo Zàpping d’Atresmedia. Fins fa poc també havia participat en les produccions teatrals de Minoria Absoluta com “Polònia el musical” o “La família irreal”. 

Aquesta omnipresència no és flor d’un dia, Bertran porta anys treballant dur i sempre amb una bona dosi de música al darrere. Descobrim el passat i el present musical de l’actriu de Figueres fent una cronologia dels fets. Ella mateixa ens relata els lustres musicals de la seva vida. 



Als 5 
“Al 1985, amb sostens de la meva mare plens de mitjons es veu que no parava de cantar "Boys" de  la Sabrina Salerno. Alguna cosa de "farandulera" ja es movia dins meu...”


Als 10 
“Recordo que em fascinava tot el que fossin adaptacions dels grans hits del moment a la festa major del poble. A destacar el descobriment de Juan Luís Guerra i el seu "Ojalá que llueva café".


Als 15 
“Vaig començar a ser molt de rock català potser destacaria Sau. Tot i així el primer concert de la meva vida va ser de Lax'n'busto a Llançà.”


Als 20 
“Puc dir que és quan començo a descobrir el gènere "Cantautors". Gènere que em fascinarà ja de per vida; Serrat, Sabina, Krahe, Serrano... Potser en aquell moment destacaria a l'Aute, estava intensa.”


Als 25
“Segueixo amb els cantautors, però també entra la rumba a la meva vida, visc un moment força hippie. Tot i que m'agraden molts grups podria destacar-ne dos: La Pegatina o Gertrudis.”


Als 30
“Recordo celebrar el meu aniversari bufant les espelmes amb la cançó de Manel amb el mateix nom."


Als 35
"Bé, em queden uns mesos per fer-los, però puc dir que ara mateix quan estic sola a casa amb moc entre rumba, cantautors, música francesa i alguna cosa de flamenc. Ismael Serrano no sol faltar a les meves dutxes."