Raimon ha fet el seu darrer concert i ha anunciat per activa i per passiva que ja no en farà cap més. D’aquesta manera deixa enrere més de cinc dècades de feina constant. La seva carrera als escenaris ha estat només l’aparador des del qual ens ha ofert pensaments, inquietuds, pors i estimes. Esperem que a partir d’ara ens les segueixi fent arribar per altres canals com poemaris o dietaris.

El cantautor de Xàtiva ha estat un excel·lent musicador i divulgador de l’obra de diversos poetes, especialment de Salvador Espriu i Ausiàs March, i alhora s’ha erigit com un intel·lectual de primera magnitud capaç de sintetitzar en poques paraules els anhels i angoixes del seu temps i del seu país. 

Resumim en deu cites alguns d’aquests pensaments. Són trossos de cançons compostes al llarg de més de 50 anys, des d’una inicial “Diguem no” fins a una de les darreres, “I nosaltres amb ells”, que de moment resta inèdita discogràficament.

1. 'No, jo dic no, diguem no. Nosaltres no som d’eixe món.'
“Diguem no”. Se’n va anar i 3 cançons de Raimon (Edigsa, 1963)

2. 'No creguem en les pistoles: per a la vida s'ha fet l'home i no per a la mort s'ha fet.' 
“D’un temps, d’un país”. Canta les seves cançons (III) (Edigsa, 1964)

3. 'Si em mor, que les esperances siguen fets i que d'altres continuen el que nosaltres continuem.'
“Si em mor”. Disc antològic de les seves cançons (Edigsa, 1964)

4. 'Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures i qui ha sentit la llibertat té més forces per viure.'
“18 de març a la villa”. Sobre la pau. Contra la por (CBS, 1969)

5. 'No em trobe sol, company, no et trobes sol i en som molts més dels que ells volen i diuen.'
“T’he conegut sempre igual”. A Víctor Jara (Movieplay, 1974)

6. 'T'adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim; que la nostra és la d'ells.'
“T’adones amic…?” T’adones amic… (Le Chant du Monde, 1974)

7. 'Qui perd els orígens, perd identitat.'
“Jo vinc d’un silenci”. El recital de Madrid (Movieplay, 1976)

8. 'Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació i desmemòria?'
“Al meu país la pluja”. Entre la nota i el so (Ariola, 1984)

9. 'Si dius que hi ha qui ha resistit la tortura i no ha resistit l'adulació, t'entendran? No t'entendran? No t'entendran.'
"Soliloqui solipsista". Cançons de mai (Picap, 1997)

10. “Intenten amb moltes lleis, i si cal amb violència, esborrar diversitats i negar la diferència.”
“I nosaltres amb ells”. (inèdita)