25 anys sense Joan Fuster

Joan Fuster és un dels intel·lectuals contemporanis més influents en el pensament catalanista. Tot i que és conegut principalment pels seus escrits assagístics, la seva obra és abundant i polièdrica i també abasta la poesia. Alguns cantants han musicat els seus versos.

El cas més conegut és el de Lluís Llach, que el 1979 va publicar “Criatura dolcíssima” al disc Somniem (Ariola). Per fer-la, Llach va jugar amb versos de diferents estrofes del poema, els va seleccionar i reordenar com va voler. La cançó també apareix al disc Poetes (Claus Records, 2006).

Des del País Valencià, Dropo també van cantar Fuster. Els versos que van escollir són a la cançó “L’odi”, publicada al casset Si fots un crit (Al·leluia Records, 1995).

A més, Obrint Pas va recuperar la veu de Fuster al disc Terra (Propaganda pel Fet!, 2002), un fragment en el qual l’intel·lectual parlava de la unitat de la llengua. Al CD Correllengua 2002 (DiscMedi, 2002) hi podem sentir una part del seu discurs "Ara o mai", pronunciat a Castelló trenta anys abans. 

Diversos cantants i grups el consideren un dels referents a l’hora de pensar el país i el citen directament a les cançons. És el cas d’Aspencat, Gent del Desert, Vicen-T, Arrap, Pau Alabajos, Paco Muñoz o Raimon. A més, Muñoz i Orgull de Classe han publicat cançons amb el nom de l'escriptor.

Dins l’obra de Fuster cal fer un punt i a part amb tot el que es relaciona amb la música. Fuster va fer els escrits de presentació de diferents cantants, entre els quals hi havia Marià Albero, Fèlix Estop o Al Tall, va escriure el pròleg de Cançons de la roda del temps (Edigsa, 1966) i és l'autor d'una biografia de Raimon publicada ja el 1964. Joan Fuster sempre es va mostrar interessat en la música, com queda palès al llibre Joan Fuster i la música (PUV, 2012)