A diferència d'altres eleccions, la presència a les llistes electorals de persones que es dediquin o s'hagin dedicat obertament a la música és molt minsa. A les del 21-D, però, hi trobem molts simpatitzants (a qui no li agrada la música?) del món musical, gent propera per família, per estudis, per afició o perquè els seus càrrecs han sovintejat acords i melodies.

Un dels darrers fitxatges d'Esquerra Repúblicana, Ruben Wagensberg (número 9 per Barcelona), té una implicació directa amb el segell barceloní Indian Runners, que recentment ha publicat discos com els de Vàlius o Ós Bru i que també té al catàleg bandes com Supergegant, Rombo, El Pèsol Feréstec o La Sentina. Wagensberg és un dels impulsors del projecte discogràfic i ha col·laborat amb molts dels videoclips, i també ha impulsat el moviment 'Casa nostra, casa vostra' implicat en la causa migratòria.

També a ERC hi trobem un pianista amb els estudis musicals impol·luts, però que es va voler dedicar a la política i que ara es troba a Brussel·les. L'actual conseller de Sanitat, Toni Comín, és un fan de Mozart confés i continuarà optant a un escó anant de número 7 per Barcelona.

Un altre conseller amb clar contacte musical és, com no pot ser d'altra manera, el de Cultura. Lluís Puig es presenta com a número 2 per la llista de Junts per Catalunya a Girona. Puig ha estat el director artístic de festivals com el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira Mediterrània de Manresa. A més toca al grup de folk Ministrils del Raval i és un sardanista aficionat.

A les mateixes files de Junts per Catalunya hi ha filles de músics reconeguts com Neus Lloveras. La presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú és la número 20 per Barcelona i és filla del tenor Joan Lloveras i Sorni, que va actuar regularment als millors teatres del món.

A les últimes files de la mateixa llista que Lloveras i Puig s'hi troba l'únic eivissenc de la candidatura. Isidor Marí tanca les files barcelonines, el professor i sociolingüista té una important faceta com a músic, va estar vinculat als grups de folk Isidor i Joan i Uc durant les dècades dels seixanta, setanta i vuitanta. Ha actuat en solitari i des del 1999 també ho fa amb Falsterbo Marí grup que comparteix amb Eduard Estivill.

Laura Borràs està més avesada al món de les lletres que al de la música, però també hi ha fet alguna incursió. La número 5 a les llistes de Barcelona per Junts per Catalunya és la directora de la Instució de les Lletres Catalanes i participa sovint en mitjans de comunicació. A més, ha fet de jurat en el recent certamen Terra i Cultura i fins fa pocs mesos també oferia recitals de música i poesia juntament amb la cantautora Montse Castellà.



Un dels candidats a la presidència –de fet, l'actual president de la Generalitat legítim– també té relació directa amb la música. Carles Puigdemont era el baixista del grup Zènit, banda de versions que va tirar endavant els anys abans de dedicar-se al periodisme. El president tampoc s'ha amagat mai de la seva afició pel rock, i és fan de clàssics com els Beatles, Bob Dylan o Gabinete Caligari. Per a la memòria queda la seva col·laboració amb Sopa de Cabra tocant la guitarra l'any passat.



Legislatura passada
A les eleccions del 2015 hi havia dos noms propis clarament vinculats a la vida musical. Per una banda, Lluís Llach a les files de Junts pel Sí, i per l'altra, Antonio Baños encapçalant la llista de la CUP. Aquest darrer, entre els seus nombrosos projectes va liderar la banda de pop crític Los Carradine. Fent una mica més de retrospectiva, el 2012 la CUP també tenia com a cap un músic entre files. A David Fernández l'hem vist tocar la guitarra als recitals d'homenatge a Ovidi Montllor amb Borja Penalba i David Caño.