Angel Maresca té la barberia al centre històric de l’Alguer, ben a la vora del mar. Per aquest motiu, tothom el coneix com 'Lo Barber'. Fa uns mesos va publicar Cants, històries (autoeditat, 2017), que serveix de resum de la seva trajectòria. Enguany farà 74 anys i segueix al peu del canó, amb les tisores i la guitarra sempre a punt. Si voleu sentir-lo, és un del participants al concert de presentació del llibre-disc Mans manetes. L'Alguer: paraules, cançons i veus de minyons (Plataforma per la Llengua 2018), que tindrà lloc el 23 de març a les 19 h al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat en el marc del festival BarnaSants. L'hem entrevistat a la seva barberia, guitarra en mà.

A l'Alguer tothom et coneix com 'Lo Barber'…
És que és la meva feina, i sí, és el nom amb què em coneix la gent. Per això als discos també hi poso que soc lo Barber.

Des de quan cantes en públic?
La primera vegada va ser quan tenia set anys. Vaig cantar “La pastoreta” [comença a cantar-la]. Era en una comèdia i jo era el solista. Els altres minyons repetien ‘sota l’ombreta, l’ombreta, l’ombrí…’. Després ja he cantat sempre.

Fa uns mesos vas treure un CD, el primer en aquest format…
Sí, fa uns anys vaig publicar un vinil amb “Carrer de la pretura”, que és una cançó de broma. Era un 45 revolucions. També he publicat en un disc amb altres cantants algueresos.

El públic català respon de manera diferent de l’alguerès?
Hi ha una diferència. A l’Alguer la gent és més calorosa, mentre que a Catalunya són més caloroses les institucions. Quan vaig a Catalunya, em rep l’alcalde, el regidor de Cultura… aquí, no. Però la gent de l’Alguer és molt agraïda.

A la teva família ja hi havia algú que cantava?
Sí, els agradava cantar i les cançons tradicionals alguereses les vaig aprendre a casa.

Les cançons tradicionals tenen importància en el seu repertori…
Sí, en aquest disc que acabo de fer hi ha vuit cançons tradicionals i deu de meves. La primera lletra que vaig fer és del 1960 [comença a cantar-la].

T'agrada molt cantar!
Sí, aquí a la barberia hi tinc dues guitarres i una mandolina. Cada tarda venen uns amics a les set i cantem. A l’Alguer canta tothom, fins i tot les llambordes.

Sempre has cantat en alguerès?
Escolta, jo he cantat cançons alguereses. Després, quan es van posar de moda els Beatles vaig començar a cantar les seves cançons en anglès perquè era el que la gent demanava. I també en italià. Però entremig hi posava cançons alguereses i també agradaven molt. La cançó que més em demanen és “Lo país meu” i “Minyona meva”, que no les he compost jo però sempre les he cantat. Són cançons que cantem tots els cantants de l’Alguer, alguereses però influenciades per la napolitanitat.