La cantant de música antiga i mediterrània Mara Aranda recull els fruits del seu últim treball discogràfic, 'Sefarad en el corazón de Marruecos' (autoeditat, 2017), que ha estat premiat com a millor disc de músiques del món europeu del 2017 i amb la novena posició a la llista mundial per la Transglobal World Music Charts. Aquest àlbum forma part de 'Diàspora', una sèrie de cinc discos dedicats a la tradició sefardita.

Aquest treball discogràfic, segons la mateixa artista, és la constatació que el seu públic està interessat no només a passar una bona estona, sinó en un projecte que veu el vincle entre la música i les disciplines de la història, l'antropologia i la lingüística. Posa d'exemple el seu repertori habitual, basat en música medieval, trobadoresca o sefardita, que duu "components que no es poden deslligar de la música i que no són sols un ornament superflu, sinó un complement indispensable per a entendre-la i gaudir-ne en la seua totalitat". 
Per a la fidelització dels seus seguidors, Mara Aranda assegura que ha realitzat "una carrera de fons" i ha viatjat per tot el món per endur-se tradicions d'altres pobles "perquè ens faça ser en conjunt millors, ens servixca de guia i d'inspiració per a un futur sempre oscil·lant". 

El viatge a Jerusalem
Per a la creació del seu últim disc la música va viatjar a la Universitat de Jerusalem, on es troba el fons fonogràfic més gran del món respecte al cançoner sefardita. Des de les peces del Romancer Vell fins als cantars de gesta, tots evoquen personatges llegendaris que ens porten a temps immemorials de la història. Però tot i que sonin a cants perduts, l'artista explica que avui en dia encara se segueixen cantant, "tant a la geografia peninsular com als llocs on s'esdevingué la diàspora jueva". Totes aquestes tonades arrelades en la tradició jueva estan incloses en el seu últim àlbum, que està dedicat concretament als descendents de jueus marroquins. La segona part d'aquest treball discogràfic titulat Diàspora, que Aranda ja està preparant, se centrarà a Turquia.

La diàspora com a aprenentatge vital 

La cantant valenciana considera que aquest tipus de repertori requereix "sensibilitat i la creença que la cultura i la coneixença són els pilars fonamentals perquè la humanitat evolucione cap a un sentit unitari i en pau". Per això la música aposta per una música que s'encari cap a la transformació de la societat, que ella mateixa apunta que els polítics impedeixen. Aranda afirma que al llarg de la història s'han produït i es produeixen moltes diàspores de diferents pobles i encara no les sabem gestionar. La música explica que vol "estar a primera fila per aprendre bé la lliçó" i trobar una solució.