La Khaleesi d’Almussafes es corona com a mare de les raperes valencianes. L'èxit del seu últim llarga durada, 'Al-tesa' (autoeditat, 2017), no fa acomodar la música, que reprèn les seves creacions amb més carnisseria que mai. Parlem amb ella perquè ens expliqui com continuarà 'La Matança de Tesa'. 

Durant els darrers mesos has tret dos nous videoclips. Tindrem nou disc?
Sí, estem treballant en el nou disc, que eixirà a final d'any o principi del 2019, tot i que n'anirem traient videoclips a partir del setembre. El nom de l'àlbum serà La Matança de Tesa. 

El feminisme serà, una vegada més, un dels eixos principals del treball?
Sí, hi haurà dos temes que no heu pogut escoltar que parlaran de feminisme: "Pussy Powers", una cançó més electrònica que parlarà de la figura de la dona i de la unió de totes, i una altra amb una col·laboració que reflexionarà sobre les relacions, la maternitat i el tipus d'amor que sembla amor però no ho és.
Què més ens hi trobarem?
Hi haurà una desena de cançons que continuaran en la línia del disc anterior, del que pense jo sobre la música. Algunes fan referència al feminisme, com he dit, altres són de temàtica política i altres sobre la nostra cultura i llengua. Crítica social, feminisme i festa. Estrenaré una cançó que parlarà de la situació política, perquè pareix que sempre pillen els mateixos. També parla de com s'ha tractat la gent a les manifestacions i a Catalunya i de certes actituds policials i del poder. És rap pur i dur que produeix Detective Pibe i segurament és el tema que més m'agrada del disc. 

Ens tens acostumats al rap però en el clip de "La Matança de Tesa" et capbusses completament en el reggeaton. I amb temàtica feminista!
M'agrada canviar i em va fer gràcia. És l'única cançó del disc que és de reggeaton, és balladora i entra molt bé. A mi em mola molt, que no siga per prejudicis! Un ritme de música no pot tenir la culpa de res, ja hi ha reggeaton feminista amb Tremenda Jauría, i en el cas del meu clip pense que és peculiar, no és el típic que faig, però no sé fer altra cosa que el que m'ix. 


El rap, en canvi, no té aquesta etiqueta masclista?
Molta gent diu que el rap és masclista i que és una música buida, i no hi ha res més lluny de la realitat. El que ha passat a Valtonyc demostra que des del rap som crítics. La gent se queda amb el rap ganster però de masclisme n'hi ha a tot arreu, també a les balades romàntiques que tothom escolta. Crec que hi ha classisme en el reggeaton i en el rap i en no saber valorar el que fem ací. 

Estem vivint un auge de dones raperes. Això s'ha de tenir en compte? 
Sí, hi ha un panorama de rap prou important a València i moltes propostes que em pareixen top, com Pupil·les o Jazzwoman. Cadascuna té la seua potència i particularitat, que és el que fa autèntic un grup. 


I moltes d'aquestes canten en valencià. Què en penses?
És necessari, tot i que entenc que hi hagi gent que no ho fa. Si no s'hi senten còmodes no cal forçar-ho. Jo pense en valencià i soc de poble i veig que les propostes de rap en valencià agraden. Cal normalitzar-ho perquè al cap i a la fi, és música. Veiem que els festivals tenen cada cop més rap perquè anima la gent a ballar. 

El trap és el següent pas?
No dic mai que no al trap, si hi ha una base que m'agrade, l'agarre i ho faig. En el nou disc no n'hi haurà però no vol dir que no m'agrade. El rap ha passat del més hardcore al més melòdic, ho volen separar més del que realment és. A més, jo no escolte rap tot el dia a casa, m'agrada la rumba, el reggae, el rock i grups com La Cabra Mecánica o Extremoduro, per exemple.