L’Aquelarre de Cervera està més en forma que mai. Tot augurava que la 41a edició tindria moltíssim èxit. D'una banda, el cartell musical era un dels més perfilats de la seva història, amb representació d’algunes de les formacions catalanes més destacades del panorama festiu català, com Doctor Prats, Itaca Band, Roba Estesa o Ebri Knight, però sobretot per la presència activa de la llegendària Companyia Elèctrica Dharma, que es va integrar a la festa i als correfocs. El cartell es va completar amb les actuacions dels ja habituals i insuperables Pastorets Rock i dels artistes locals Lasta Sanco o The Pink Goats. 

La promesa de la colla de diables Carranquers de Cervera de més i millor foc es va fer realitat, ja que sense anar més lluny, la quantitat de pólvora a cremar es va incrementar fins a mitja tona. La major difusió del major esdeveniment de foc i música de les Terres de Ponent, juntament amb presentació de l’Aquelarre de Cervera al festival Cruïlla i l’emissió del documental Aquelarre 40 anys van animar fins a 35.000 persones –amb una important presència d'estrangers– que van acostar-se a Cervera per descobrir o reviure l’experiència màgica, única i irreverent de l’Aquelarre.
 
El gran espectacle central de dissabte va sorprendre des del primer acte, l’Encesa de la Universitat. El seu director artístic, el cerverí Albert Parra de la companyia Alea Teatre, va deixar el públic amb la boca oberta amb la recreació del mite de l’Atlàntida, que va enfonsar la universitat al fons d’un mar carregat de peixos i éssers marins misteriosos. Una escena marina magnífica per la qual van navegar actors, ballarins aeris, peixos i dos dels músics de la Dharma, Joan i Lluís Fortuny, que van interpretar "La roda dolorosa" del disc El misteri d'en Miles Serra i les músiques mutants (Picap, 2008). L'obertura de la festa va ser a càrrec de la colla amfitriona, els Diables de Cervera Carranquers, que aquesta vegada es van acompanyar dels Diabòlics de Roquetes del Garraf i la colla de diables Voramar del Serrallo de Tarragona.

El protagonista d’excepció de l'Aquelarre, el Mascle Cabró, en aquesta edició va fer aparició personificat en Posidó, déu dels mars, damunt un monstre marí desafiant les altures i exhibint irreverència per acabar sotmetent tots els mortals a la mítica escorreguda. La bèstia cerverina va acabar beneint de fertilitat l'oceà de gent que omplia Cal Racó en un dels moments culminants de la nit aquelarrenca. L’aparició i l’escorreguda del Mascle Cabró va estar acompanyada per una magnífica banda de músics on hi havia els cerverins Carlos Montfort i Manel Pedrós (Blaumut), que van interpretar de manera excel·lent algunes cançons del llegendari àlbum L'Atlàntida (Belter, 1981) o la ja tradicional "L'oucomballa" de la Companyia Elèctrica Dharma, a part dels habituals himnes rituals de la festa.
 
L’Aquelarre va estar protagonitzat per un dels seus grans senyals d’identitat: el foc. La nit de divendres, amb presència de bestiari procedent de Tàrrega, Tremp, Gaià, Agramunt i Cervera, i la de dissabte, amb els  correfocs de les colles de diables. Les enceses d’enguany, a més, van ser les més potents gràcies als nous sortidors batejats com a 'carranquers', que la mateixa colla cerverina ha dissenyat i desenvolupat a mida per augmentar l’impacte estètic de les enceses. Es calcula que durant el cap de setmana s’hauran cremat  450 quilos de pólvora, la quantitat més gran en tota la història de l’Aquelarre.

L’apartat musical també va ser un gran encert. La primera nit, amb Roba Estesa i Ebri Knight, es va caracteritzar per l’energia, la música d’arrel i el compromís social. Els dos grups van omplir la plaça Major i van fer ballar els assistents fins a altes hores de la matinada. Abans, el públic va poder viure l'espectacle titulat Off (o els plaers culpables), a càrrec de Band Tokades. La nit de dissabte, no obstant això, va ser la més multitudinària. Els concerts d'Itaca Band i Doctor Prats van omplir de gom a gom l’enorme plaça de Pius XII. Milers de persones van  ballar al ritme de dos dels principals grups  de l'escena mestissa catalana.

Paral·lelament, a la plaça Major, la Companyia Elèctrica Dharma va oferir un concert en dues parts que acabaven amb l’arribada dels diables i el correfoc, integrats al concert al ritme de "Fot-li foc", "Inana" i la mítica "La presó del Rei de França" en una orgia de música, foc i percussió inoblidable. La nota divertida, amb intel·ligents arranjaments inspirats en el repertori popular català, la van posar Pastorets Rock, que, com l’any passat, van ser la millor opció per a tots aquells que van preferir quedar-se a Cal Racó per no perdre’s cap dels tres actes de la invocació del Mascle Cabró.
 
I si tot això passava de nit, l’Aquelarre de dia també estava en marxa. La Fira del Gran Boc, dins els patis de la Universitat de Cervera, va delectar els amants de l’esoterisme i les teràpies alternatives. Amb una vintena de professionals de l’esoterisme oferint tallers i xerrades és la fira d’esoterisme referent al sud d’Europa. També es va celebrar l’Aquelarret, la versió infantil de la festa cerverina, que forma part dels actes oficials des del 1998. Els infants participants als tallers de l’Aquelarret van fer la cercavila acompanyats de la Colla Infantil dels Diables de Cervera Carranquers. Enguany, i coincidint amb els vint anys de l’Aquelarret, la cercavila estrenava gegantons, una rèplica en miniatura dels gegants fantasmes de l’Aquelarre, creats el 1998 per Alba Cuñe.

I, finalment, el mític carreró de les Bruixes, on se situa el naixement de l’Aquelarre l’any 1978, va estar obert, aquest any, durant tot el dissabte. El grup local Grepp Teatre va ser l’encarregat de convertir un carreró estret i fosc en un espai expositiu amb una representació de tots els elements que formen part de l’imaginari aquelarrer. El matí de dissabte va tenir lloc la inauguració del carreró, una acció teatral còmica i burleta que donava per obert aquest espai expositiu.