Venen de presentar un dels discos valencians de l'any, Patraix (Primavera d'hivern, 2017), i acaben de llançar a les xarxes una cançó dedicada al centenari del València, fundat el 18 de març de 1919. La cançó es diu "És això el que ens fa grans" i ha tingut una gran acollida que ha anat més enllà dels aficionats al club. Hem parlat amb Àlex Martínez cantant del grup valencià i valencianista sobre aquest himne extraoficial.

Com va sorgir la idea de fer una cançó pel Centenari?
Va ser una idea nostra. A la majoria de grups valencians no hi ha una unanimitat futbolística, però en el nostre cas, sí: tots som aficionats del València i tres dels cinc en som socis. És estrany perquè sempre hi ha algú que és del Barça, o del Llevant. Com que tots som del València i este és l’any del centenari vam pensar que estaria bé fer una cançó sobre el tema. Hi ha gent que ens diu que hem fet un himne però això potser és una mica pretenciós. Vam voler fer una cançó i si a la gent li agrada, ja la convertirà en himne… És una iniciativa completament particular. El club va contractar un grup valencià mainstream que es diu Bombai per fer la cançó oficial del centenari. Nosaltres vam publicar la nostra un parell de setmanes després d’eixir l'oficial, però ho teníem al cap des de feia molt de temps. Sí que és cert que es va muntar un poc de polèmica pel fet que l’oficial era en castellà i nosaltres òbviament la vam fer en valencià. Pense que el club ho va entendre com una resposta i possiblement per això no ens han dit res.

Ni gràcies?
Res. És estrany perquè la cançó ha tingut una resposta molt bona i és, de lluny, el tema amb més reproduccions que tenim a Youtube. En dues setmanes ja teníem més de 50.000 visites, moltes més que la nostra cançó més reproduïda… La repercussió va ser molt gran i a molts aficionats els va agradar la cançó. Altres prefereixen l’oficial. Normalment és per qüestions lingüístiques però ens hem trobat que a molts castellanoparlants els agradava més la nostra i defensen que la cançó del València siga en valencià encara que ells no el parlen.

També hi ha hagut polèmica per l'idioma de la megafonia…
Sí. Pense que la gent que treballa en comunicació del club, a diferència dels que hi havia abans, en general tenen poca sensibilitat pel valencià. No hi veig mala fe sinó que no consideren que el valencià siga un patrimoni valuós i no li donen importància. Per a ells seria més valuós fer-ho en anglès i tenen una idea de màrqueting global enfocat a buscar els idiomes amb més parlants. Això són estratègies. El Barça és un dels clubs amb més potència de màrqueting i tot el que fa és en el seu idioma. Al final, renunciar al que et fa únic per abastar un públic més ampli podria ser una estratègia equivocada.

Dius que no és un himne però en el pla compositiu no és una cançó de Tardor i sí que té compassos d’himne…
Sí. Quan la vam compondre volíem buscar una cançó que no fora estrictament del nostre estil. Òbviament en la melodia sí que té coses que la identifiquen amb el grup, però buscàvem una cançó transversal perquè un equip de futbol és un conglomerat social amb gent de tot tipus i de tots els gustos musicals. Vam buscar un poc el so de les bandes sonores de les pel·lícules, que agraden i emocionen molta gent. També vam tenir en compte que ací al País Valencià hi ha una tradició altíssima d’orquestres i de bandes i volíem que tinguera eixa identitat. I hi ha un moment en què entren uns tabalets…

S'editarà en format físic?
No està previst. Hem fet la distribució digital exactament igual que si fora un single nostre. La vam posar en descàrrega gratuïta al web i n'hem fet un videoclip. És una cançó que volem que circuli molt i no l’hem feta per obtenir un benefici econòmic.

La canteu en directe?
Des que la vam fer hi ha gent ens la demana als directes. Anem amb molta cura perquè al nostre públic hi ha molta gent que no és valencianista. En alguns concerts acústics l’hem cantat perquè són intimistes, ens permeten un diàleg amb el públic i si hi ha gent que la demana… Algun cop hem fet una enquesta per saber si la gent volia que la cantéssim i si hi ha una àmplia majoria de ‘sí’…

No és una cançó que violenti cap aficionat d’un altre equip.
No. Està plantejada des del respecte absolut cap a tots els altres clubs. Sí que hi ha una frase que pense que podria fer enfadar alguns aficionats del Llevant quan dic ‘Pare, de qui és l'escut que té un ratpenat?’, clar ells també el tenen. Però és una frase completament autobiogràfica perquè quan era menut vaig dir a mon pare "m’agrada eixe escut que té un ratpenat…" i ell em va dir "sí, és el del nostre equip…". Pensa que quan jo era menut el Llevant no estava a primera i que l’únic escut amb un ratpenat era el del València… Però bé, per sort no hi ha hagut cap polèmica i sé de seguidors del Llevant a qui els agrada la cançó.

El somni és tocar-la a Mestalla?
Seria espectacular però ara mateix ho veig impossible. L’estratègia del club amb la cançó ha estat ignorar-la. Coneixem gent que treballa al València i ja ens han dit que serà molt difícil. Al final, ha agradat als aficionats que és el que compta i és una recompensa gran per a nosaltres.

Hi ha més cançons del centenari?
Sí. A banda de la de Bombai i la nostra, hi ha un cantant que es diu Cisco Fran que ha fet “Volveran” i Miquel Gil l'ha gravat en valencià, “Tornaran”; Seguridad Social també n’ha fet una, “Amunt Valencia, honor y gloria”; hi ha moltes propostes… Òbviament, la cançó oficial és una però pense que el club no hauria de silenciar les altres.