La banda de Constantí ha trencat el seu silenci discogràfic després de L'àrea petita (RGB Suports, 2013) amb un nou disc de pop nostàlgic, d'una producció renovadora en mans de Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Els Pets són els de sempre, però amb més energia que mai i és per això que la crítica dels Premis Enderrock 2019 els hi atorga el premi a millor disc de pop-rock per a Som (RGB Suports, 2018).

Parlem amb el cantant Lluís Gavaldà del guardó i de la bona rebuda que ha tingut l'àlbum i l'inici de la gira en directe.

 

Després de més de tres dècades de trajectòria i una quinzena de discos, què us sembla el reconeixement del Premi Enderrock de la crítica 2019 a millor disc de pop-rock?
Francament ens ha sorprès molt. Com que vam rebre el de la trajectòria fa poquet ens pensàvem que ja no en rebríem cap més, que era la manera de dir-nos “au, ja no emprenyeu més!”. Suposo que hauríem de dir que ja no ens afecta però és mentida, ens afecta i molt. Estem molt contents i agraïts, és el Premi Enderrock que fa vint-i-u però ens fa tanta il·lusió com el primer.
 
Som és un àlbum especial perquè feia cinc anys que no publicàveu cançons noves i a més, heu comptat amb la producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Com valoreu la feina feta a l’estudi?
La feina feta a l’estudi és la clau de la rebuda que ha tingut, crec. Vam fer un disc en un espai màgic i amb una sensació de que ens ho estàvem passant molt bé. Sembla una bestiesa però aquest esperit juganer ha fet que el disc tingui aquesta lluminositat que fa de complement a unes cançons que en unes altres mans haguessin resultat molt fosques i tràgiques. En Joan és un mestre.


Alguns defineixen el disc de pop madur. Us sentiu còmodes amb aquesta ‘etiqueta’?
En fem molta broma. No ens amaguem de l'edat que tenim però penso que s’està fent massa esment en aquest aspecte, com si fos l’element més important de la nostra música, el fet que ja siguem granadets. Les coses massa madures es podreixen i a nosaltres ja ens deien que havíem madurat al 1999 amb el disc Sol (Discmedi). El cert és que hi ha un component molt immadur i juganer en la manera d’enfocar la nostra professió. Potser fem pop adult però això no treu que ens comportem com canalla petita la majoria del temps, especialment jo, em temo. I ens encanta.
 
El disc ha estat cinc dies número 1 a itunes quan només es podia adquirir a través d’aquesta plataforma i en físic. Es podria considerar una aposta arriscada perquè no l’heu publicat a Spotify fins al 21 de desembre. Esteu satisfets amb la bona rebuda que ha tingut?
Sí, molt. Era una aposta arriscada però la teníem molt clara. Les plataformes digitals gratuïtes son fantàstiques pels que les escolten però son una estafa pels que parim els seus continguts. Un músic, per molt artista que sigui, també té dret a guanyar-se la vida amb la seva professió. Si no ets capaç d’entendre això és que realment no t’estimes la música.
 
Heu començat la gira en directe amb molt bon peu, amb un sold out al Gran Teatre del Liceu, un escenari emblemàtic que encara teníeu pendent. Com vau viure la nit tota la banda?
Buff, encara no hem baixat del núvol. Tot va sortir tan bé. Vam fer un stage a La Mirona molt ben aprofitat i realment vam arribar al Liceu ben engreixats, fins i tot em sabia les lletres! La gent que va venir ens va embolcallar com si fóssim una lionesa, ens va ajudar molt a estar tan relaxats i tan a gust. Només ens sap greu no haver pogut sortir a fer un segon bis, però les normes del local eren estrictes. Aquells vint minuts d’aplaudiments quan ja havíem saludat no els oblidarem mai.
 

Fareu gira de teatres i sales, però també esteu dins el cartell del Doctor Music Festival. Havíeu anat a alguna de les tres edicions dels noranta? Què us sembla la reencarnació del festival?
Sí, i tant que hi haviem anat! Vam veure Suede, Iggy i Bowie! I vam dormir en tendes de campanya amb uns veïns que feien batucada les 24 hores del dia. Jo crec que no vam veure cap concert. L’endemà em vaig buscar una pensió. Era això o cometre un disbarat. Estem encantats de ser-hi i encara mes de compartir escenari amb King Crimson. En som molt fans des de petitets. Quan vegi a Robert Fripp crec que em faré pipí.
 
Amb la vostra trajectòria, podríem dir que us queden poques fites per superar. Hi ha algun escenari o algun desig pendent que tingueu com a grup que us agradaria complir el 2019?
Ens agradaria fer un concert enguany on no haguem de reivindicar els presos i els exiliats. Seria collonut.