Un dels grups que han sabut transcendir l'espai i el temps de manera magistral fins al punt de fer-te dubtar que els anys hagin passat és Espaldamaceta. Amb el seu nou disc, Millor que mai (Hidden Track, 2019), sonen frescos com l'aigua que brolla a les seves noves fotografies. Parlem amb José Juan González i Gerard Joan, dos dels tres components de la banda, sobre l'acollida dels nous sons que comencen a presentar.

Com està rebent el públic les noves cançons en directe?
José Juan González: Estem molt sorpresos de la gran rebuda del disc i del directe, de moment ens està portant moltes alegries. El dia de l’estrena vam deixar gent amb ganes d’entrar i sense entrada. És el primer cop que passa. 

Quines sensacions teniu de moment? 
Gerard Joan: Les sensacions són molt bones, des de la resposta de la gent que ha escoltat el disc fins als que han vingut als concerts i ens compren el disc perquè els ha agradat molt el directe, o els molts programadors/es de sales i festivals que s'interessen pel nou disc. Tenim aquelles ganes de voler presentar Millor que mai per tot arreu! 
 
Com arribes a la conclusió de fer aquest canvi tan bèstia de sonoritat? 
J.J.G: La idea de buscar un canvi va venir després de parlar tots tres quan ja teníem els temes molt avançats al local. El que més entusiasmat estava per fer un canvi era en Gerard, era qui ho veia més clar. A mi em va costar una mica, però vam consensuar el so que buscàvem i on anar a buscar-lo. 
G.J: Crec que el canvi ve totalment pel fet d'haver treballat com a banda des del principi, des de les primeres idees de cançó que duia al local d'assaig en José Juan fins al final. Vèiem que havíem de fer un trencament amb tots els discos anteriors, però és normal, perquè en aquest disc hi hem participat tots tres en tot el tema compositiu i creatiu.


Què ha vingut primer, començar a treballar amb els dos nous components del grup, o tenir tu unes cançons que veies amb uns arranjaments més moderns?
J.J.G: Primer ha estat treballar amb ells dos, i la relació que s’ha establert entre nosaltres tres, les característiques personals i els objectius que tenim amb el projecte, que coincideixen moltíssim. Parlem molt d'on volem portar la cançó, la comunicació va ser molt intensa abans de l’estudi. Un cop teníem els temes vam buscar qui li podia fer el canvi. Quan vam anar a Vic a parlar en persona amb el Jordi hi vam tenir molt de feeling i la gravació va ser fluïda, divertida i molt especial.

Heu agafat alguna referència sonora en especial per construir el disc o us heu posat del tot a les mans d'en Casadesús?
G.J: Tots tres teníem referències sonores i les vam posar en comú. Sobretot hi havia grups amb els quals coincidíem d'una manera més clara. Aquests ens van servir per concretar cap on volíem anar. També era una manera d'ensenyar a en Casadesús quina era la direcció o estil sonor del disc i, a partir d'aquí, vam tenir plena confiança en ell.
J.J.G: Tame Impala, Vampire Weekend, The War on Drugs... Volíem sintetitzadors, teclats, i fins i tot provar caixes de ritmes... Cada nit després de cada sessió d’estudi nosaltres tres seguíem parlant de com estaven avançant les cançons, què n'opinava cadascú, i hi va haver moments de discrepància (evidentment) i altres de gran eufòria. Tots tres anàvem fins i tot consensuant com ens relacionàvem amb el productor; tots tres tenim personalitats i musicals molt fortes i el Jordi també, però al final el resultat del disc està totalment acceptat per la banda, ens flipa. En Jordi proposava i nosaltres tres o acceptàvem o li parlàvem de les nostres resistències que prèviament havíem comentat. No crec que la nostra relació sigui diferent de les relacions de gent que s'agrupa amb passió per fer un projecte plegats, sigui musical o no. La implicació i la il·lusió dels tres fa que gaudim moltíssim tant de la gravació com de la posada a escena del directe, i a tots els concerts que hem fet i que farem seguim intentant fer un directe millor cada setmana, amb molts assajos.

Els propers directes del trio seran aquest 6 de juny a Lleida i el 4 de juliol al Festival Vida de Vilanova i la Geltrú.