Quatre anys amb una regidoria tan única i especial com la Regidoria de l’Aquelarre a la Paeria de Cervera. Què ha implicat per a la festa dotar-se d’aquesta figura, tenint en compte que gran part de la festa la porten les entitats i associacions del poble?
La creació de la regidoria d’Aquelarre és una declaració d’intencions i un reconeixement a la festa més gran de la nostra ciutat. Bàsicament, estem dient al món que la Paeria de Cervera creu fermament en el potencial de l’Aquelarre, i que la festa és tant important per a Cervera que es mereix una regidoria pròpia. Aquesta va ser una iniciativa del paer en cap de Cervera, exregidor de l’Aquelarre i amic, Ramon Royes.

Aquests quatre anys, l’Aquelarre ha tingut més presència mediàtica que mai, amb un documental emès al canal 33 o dues presentacions de la festa en un escenari tan multitudinari com és el del CruïllaBCN. L’objectiu de donar a conèixer la festa i incrementar el públic sense perdre la seva identitat està assolit?
Absolutament. “Fer-lo gran, mantenint l’essència” ha estat el mantra que he repetit incansablement durant aquests darrers anys. I penso que ho hem aconseguit. Hem estat capaços de fer Aquelarres estratosfèrics, i hem arribat a indrets que no podíem ni arribar a somiar uns anys enrere. I ho hem fet sempre amb la gent de Cervera, amb les entitats de l’Aquelarre i sense desvirtuar ni un mil·límetre la identitat de l’Aquelarre. M’atreviria a dir que hem fet tot això i, al mateix temps, hem reforçat encara més l’essència de la festa. Hem suat molt, però hem demostrat que era possible.

Vas tenir la sort de participar ara fa dos anys a la celebració dels 40 anys de l’Aquelarre de Cervera. Tu sempre comentes que l’Aquelarre és un sentiment. Què has sentit tu, com a jove cerverí, en ser part activa d’aquesta efemèride?
Una responsabilitat enorme. Quan l’Aquelarre va celebrar els 40 anys vam crear un documental que parlava dels orígens de la festa i de la seva evolució fins a l’actualitat. Aleshores, escoltant els comentaris dels impulsors de la festa l’any 1978 i de tota la gent que ha treballat durant tants anys, vaig prendre consciència de la importància del que estàvem fent. Teníem l’obligació moral de fer-ho bé, molt bé, per respecte a tots els que havien suat tantíssim i durant tants anys perquè l’Aquelarre fos una realitat.

Al llarg del teu mandat també s’han incorporat a la festa espectacles que ja semblen intocables com l’acte al Carreró de les Bruixes de la companyia local Grepp Teatre i la Trobada de Bestiari. També s’ha reformulat la programació musical que s’ha transformat en un aparador amb la millor i més actual música festiva catalana... S’havia d’actualitzar la festa?
Sí, sens dubte. L’Aquelarre de Cervera s’havia d’actualitzar, i ho havia de fer a través del seu teixit associatiu. D’aquesta manera vam estar encantadíssims d’acceptar la proposta del Ball de Diables de Cervera Carranquers sobre la creació de la Trobada de Bestiari, i la de Grepp Teatre relativa a l’obertura del Carreró de les Bruixes. A més, si volíem donar un impuls a la programació musical, havíem d’anar a trobar als especialistes en música del país. I aquí és quan vam prendre una de les millors decisions d’aquests darrers anys: treballar amb Grup Enderrock.

Pots explicar breument la importància de la Regidoria de l’Aquelarre perquè el nou alcalde pugui entendre les seves subtileses?
L’Aquelarre és una bèstia extremadament gran i complexa, on participen moltes persones i on conflueixen molts interessos diferents. L’Aquelarre és molt més que el pressupost que hi posa la Paeria: és la suma dels sentiments de totes les entitats i les persones que hi participen. La Regidoria d’Aquelarre es troba al bell mig d’aquest oceà d’emocions, i la seva obligació és gestionar-les el millor que pugui perquè tothom tingui el seu espai, el seu moment, el seu temps i el seu reconeixement. Aquesta regidoria requereix molta dedicació, sensibilitat i empatia.

Amb la perspectiva del temps, de tots els consells que et van donar els cerverins històrics de la festa, amb quins et quedes?
Una de les persones que m’he escoltat més ha estat l’Albert Parra, el director artístic dels darrers anys de l’espectacle del dissabte. No és un dels creadors de l’Aquelarre, però m’atreviria a dir que gairebé ja se’l pot considerar un històric. És una persona extremadament apassionada, que s’estima la festa i que ha dedicat els darrers 20 anys de la seva vida a l’Aquelarre. Parlar amb ell m’ha ajudat molt a entendre les dinàmiques internes de l’Aquelarre, els factors més emocionals i sentimentals que generen aquest moviment popular i associatiu que treballa a favor de l’Aquelarre.

De totes les coses que tenies ganes de modificar per fer encara millor la festa, quines són les que no has tingut temps de fer, però que t’hauria agradat realitzar?
Treballar per millorar temes organitzatius dels espectacles del divendres de Band Tokades i del gran espectacle del dissabte d’Aquelarre. Revisar profundament l’Aquelarret. Millorar l’aplicació del Protocol contra les Agressions Sexistes i ajudar més els voluntaris i voluntàries dels Punts Lila. Assignar més recursos (sobretot humans) a la Regidoria d’Aquelarre. La feina que fan els treballadors i tècnics de l’Aquelarre és impressionat i esgotadora.

Com t’imagines l’Aquelarre d’aquí a deu anys?
L’Aquelarre serà el que els cerverins i les cerverines vulguin que sigui, però a mi m’encantaria que fos una de les festes de referència de Catalunya i, al mateix temps, que mantingués el protagonisme de les entitats i el teixit associatiu de Cervera. “Fer-lo gran, mantenint l’essència”, us sona? Doncs això, m’imagino un Aquelarre fet amb la gent de Cervera i que sigui tan espectacular que esdevingui un ambaixador de la nostra ciutat arreu del país i del món sencer. 

Quin ha estat el millor moment, aquell instant que mai oblidaràs dels teus quatre anys com a regidor de l’Aquelarre?
Mencionaré tres moments: el primer, l’espectacular Escorreguda del Mascle Cabró a la plaça Pius XII l’any 2016, perquè va ser el meu primer Aquelarre i el vaig patir moltíssim pel canvi d’ubicació temporal de l’espectacle; el segon, quan les entitats de l’Aquelarre van desembarcar a l’Antiga Fàbrica Damm l’any 2017, i van demostrar així que l’Aquelarre podia sortir perfectament de la província de Lleida, anar a Barcelona i deixar el llistó ben alt, i el tercer, veure els ulls emocionats i gairebé plorosos de l’Iban Orobitg, una persona extraordinària i el màxim responsable de la producció musical de l’Aquelarre, mentre els cerverins The Pink Goats feien vibrar la plaça Major el Dissabte d’Aquelarre de l’any 2018.