Dos anys després del comiat d'Aspencat, un dels grups més estimats de l'escena musical dels Països Catalans, els seus seguidors es troben amb la notícia reconfortant que un dels líders de la banda emprèn camí en solitari. Kiko Tur torna als escenaris per presentar el nou projecte, No Logo. Les neutralitats i els silencis no són una opció en els temps que ens toca viure, i això el cantant ho té molt clar. És en aquest context que decideix tornar a posar fil a l'agulla per fer noves cançons, ritmes electrònics i veu pròpia: té molt a dir i comença aquí, en una entrevista a Enderrock.cat. 

No Logo naixerà essent el punt de mira de molta gent.
Sí, però ho porto amb moltes ganes! Després de dos anys una mica en silenci, entre els quals he estat pare, és molt bonic veure l’acollida que està tenint el nou projecte i sentir que la gent ho trobava a faltar una mica. 

De quina manera han influït les expectatives, inevitables, dels fans d’Aspencat en la creació d’aquest nou projecte?
De cap manera. Jo no tenia un termòmetre per saber què esperava la gent, ni m’ho preguntava massa. Simplement sentia que tenia coses a dir i creia que era el moment. La meva manera de comunicar-me són les cançons i per això n’he tornat a fer. 

Ara, però, amb veu individual. L’aprofites per comunicar missatges que col·lectivament són més difícils de dir? 
Certament aquest disc serà una mica més autobiogràfic, això és inevitable. La necessitat de dir coses neix de mi sol, però igualment és un disc amb un discurs polític que no difereix gaire del caràcter reivindicatiu que tenia Aspencat.

Quina part pesa més?  
Per una banda hi ha la part més íntima i personal, no tant col·lectiva, i per l’altra, la part de lluita, que sens dubte és més significant. Jo sempre he tingut un perfil polític com a escriptor de cançons, i ara no són temps de quedar-se neutral. Sempre he defensat que la cultura, i per tant la música, ha de prendre partit; en cas contrari ens trobem davant d’una cultura innòcua que es converteix en la banda sonora del relat oficial, i ja en tenim prou d’aquest, no en serem part. La raó de ser de la música ha de ser generar consciència crítica, obrir noves idees i noves formes de pensament. 

Alguns grups valencians s’han posicionat donant suport a la causa. Això t’ha empès a tornar als escenaris?
Hi ha grups que ho han fet, sí. Però "cada uno es dueño de sus actos", que diuen. Vull dir que cadascú té el discurs més polititzat o menys segons el seu criteri, i està bé. En el meu cas, jo sé que faig cançons amb significat polític perquè ho veig imprescindible, i ho faig quan en tinc la necessitat. 

Com es posicionarà No Logo, en aquesta escena cada vegada més potent? 
El públic dirà! En quin lloc situar No Logo, jo no ho sé, el que sé és que tinc moltes ganes de fer música i de retrobar-me amb la gent als escenaris. 

Què és el que has trobat més a faltar durant aquesta temporada sense pujar als escenaris?
A mi m’agrada molt interactuar amb el públic. Els directes m’alimenten i ho trobava molt a faltar. Els escenaris, concerts, compartir camerinos amb els companys, etc. Però també trobava a faltar seure davant d’un paper en blanc, crear una cançó i després veure que la gent se la fa seva.

Manteniu bona relació amb els companys d'Aspencat. Veurem alguna col·laboració conjunta amb No Logo?
El grup va acabar, però més enllà de la relació, érem i som un grup d’amics. Estan molt contents del meu nou projecte! Col·laboracions... alguna n'hi haurà, però encara no puc desvelar si seran d’excompanys, o no… [Riu].

Què ens en dius, del nom del grup?
Naix de la voluntat de contrariar el bum publicitari. Els cookies, anuncis, el bombardeig constant que tenim a les xarxes i a tot arreu. El nom el vaig treure d’un llibre de Naomi Klein que es titula igual, el vaig llegir fa molt de temps i em va impactar, però a partir d’aquí vaig agafar la idea de la societat logotipada on vivim i el nom té la voluntat de fugir d’això, de predicar el contrari una mica. 

A nivell musical es comparteix, aquesta intenció fugitiva? Has buscat un camí alternatiu?
Musicalment el disc beurà de moltes fonts, de molts estils. No hi ha una fugida radical de tot el que hi ha ara a les reproduccions de Spotify, però sí la voluntat d’incorporar instruments i melodies que no es fan servir actualment però que a mi m’agradaria incloure. Entenc que serà una nota dissonant de cara un poc al que veiem actualment als escenaris i en coherència amb el concepte del grup en si. 

Amb un pes important de l'electrònica. Podria ser una evolució hereva de l’estil d’Aspencat? 
Aspencat és Aspencat i No Logo serà No Logo. Aquí hi haurà la plasmació d’una evolució musical personal, és clar, però diferent, exacte, amb pes de l’electrònica. Més sintetitzadors, programacions...