El cantautor barceloní presenta el setè treball d'estudi en la primera incursió en la música en català, L'home de l'any (passat) (Discmedi, 2020). El disc, que veurà la llum el proper 28 de febrer, és un recull de l'home que Torío va ser, no l'any passat, sinò fa ja més de quinze anys. Amb els catorze temes del disc, el músic revisita el primer àlbum, Last Year's Man (Sinnamon Records, 2003), no només amb una llengua nova sinó també amb un to més lluminós.

Àlex Torío ha anat coent i reescrivint les cançons que componen L'home de l'any (passat) en una llibreta que l'ha acompanyat arreu durant els darrers cinc anys. L'àlbum tracta de la doble cara de l'èxit i de la insatisfacció dels somnis acomplerts. "És un disc existencialista", valora Torío.
 
Per fer-ho, el músic recorre a influències de la literatura i el cinema com Edgar A. Poe, Woody Allen o Federico Fellini, a experiències personals pròpies com "Els dies són llargs, els anys són curts" o "Plou al parc d'atraccions" -que en la versió en anglès encara avui és de les més celebrades i escoltades de Torío a Spotify-, però també a protagonistes o àlter egos antipàtics com els d'"El cabró que soc" o "L'home de l'any".

Com a tret diferencial del disc, més enllà de l'idioma, Àlex Torío ha abandonat també el seu estudi per enregistrar les cançons i ha comptat amb el barceloní Caballo Grande, cosa que l'ha permès gravar en un temps rècord i ser més ell mateix: "M'he deixat anar més, és un disc menys premeditat", explica el músic.