El poeta Enric Casasses ha estat reconegut amb el 52è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural amb més d'una vintena de poemaris publicats. A més d'escriptor de versos, el barceloní ha mantingut sempre una relació molt estreta amb la música, ja que ha facturat referències musicals com a rapsode, com El pa de navegar (Zanfonía, 1999) amb Manel Pugès, primer treball de la discografia casassiana, La tonalitat de l'infinit (Star Music, 2001) amb Feliu Gasull i la Coral Cantiga o La manera més salvatge (Discmedi, 2006) i N'ix (Discmedi, 2011) amb Pascal Comelade, amb qui també ha treballat com a triangulista a Live in Lisbon (LDSA, 2000) i Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi (Discmedi, 2011). 

Darrerament, el poeta ha publicat el llibredisc El nus la flor (Edicions Poncianes, 2018), un recull de 43 textos musicats amb Maria Mauri i Daniel Ariño, i ha treballat amb Don Simon i Telefunken en l'àlbum Orbiten (La Casa Calba, 2019).

A banda dels discos propis, Casasses ha col·laborat amb grups com Pomada, al tema "El garrotín" d'El disquet (Folc / Gaztelupeko Hotsak, 2001), que es va distribuir amb la revista Folc 4 el juliol del 2001, i al DVD Per un tros de cel (Música Global, 2005), que recull un concert de Gerard Quintana i on ell recita "Cançó". L'any 2010, amb motiu de l'especial Beatles de la revista Enderrock, el número 177, Casasses va enregistrar amb Comelade la versió "Jo som la morsa", que van firmar com a Mossèn Xemeneia & Eddie Sònar pel disc que es va encartar amb la revista, Submarí pop (EDR Discos, 2010). El barceloní també va participar en el disc Sense pistola (Discmedi, 2015), en què artistes com Arturo Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer li musicaven poemes.



Més enllà de les incursions en el terreny de la recitació musical, els seus versos han inspirat i han servit de matèria primera a molts treballs discogràfics d'artistes dels Països Catalans que l'han volgut musicar. El primer a fer-ho va ser Celdoni Fonoll amb "Cançó de Nadal" i "Cançó gallega de les Illes Medes" al disc Per un petó (discmedi, 1998), i a partir d'aquí van agafar-li l'exemple músics com Santi Arisa ("L'home llop" i "Jo"), Johnny Estil·les ("Tu rai"), Miguel Poveda ("Declaració"), Namina ("Dictat"), Ivette Nadal ("Tres quarts") i Dijous Paella ("42"), entre altres. El valencià Miquel Gil, per exemple, el té com a poeta de capçalera, per això ha inclòs en tots els seus treballs musicacions del poeta barceloní, des del tema "L'amor és Déu amb barca" al disc Orgànic (Sonifolk, 2002) fins a les versions "Llei horària" i "Canvi de clima" en el darrer àlbum, Geometries (Temps Record, 2019).