Elisa Borredà és la persona darrera del projecte La Tia Figa. Fa tres anys va presentar un trap feminista anomenat “Trap brut” que compta amb més de quaranta-sis mil visualitzacions a YouTube. Però, des d'aleshores, no n’hem tornat a saber res més fins que ha aparegut “La Plorona”, una versió lliure del clàssic mexicà “La Llorona”. Parlem amb ella del seu retorn a l'escena.


Qui és La Tia Figa?
La Tia Figa és una xica normal i corrent a qui diuen Elisa Borredà, que és de Benigànim i que té ganes de cantar les coses que diu.

I per què es fa dir La Tia Figa?
És una expressió molt valenciana per anomenar a una xica que és un poc pàmfila. Hi va haver una temporada que me veia molt aixina perquè tenia moltes inseguretats a l’hora de mostrar el que podia fer quant a l'art i la música. Tenia poreta. Em vaig dir: ‘em vaig a posar La Tia Figa i així recorde allò que no vull ser’.

Fa tres anys vas treure una cançó “Trap brut”, però després no hem sabut res més de tu.
Sí, però va ser un joc, una mena de performance. Hi havia una part de mi que era molt fictícia. La veritat és que pense que ara comence. La nova cançó em representa molt més. Té una línia de trap, electrònica…


La nova cançó és “La Plorona”.
És una cançó que fa molts anys que em ronda, sobretot la versió que en va fer Chavela Vargas. M’agradava molt però veia que l’estil no me pegava. Vaig voler jugar amb ella, vam posar una base electrònica… i poc més. M’agrada la història d’aquest ser mitològic mexicà, un ser fantasmagòric, que és una dona que s’apareix plorant la pèrdua d’un fill… També volia portar a un altre 'rotllo' el fet de plorar: perquè és bo que ens obrim i que plorem sense que se’ns acusi de ser dèbils.

Ja treballes en altres cançons?
Sí, ja fa temps. Ara el confinament ho ha complicat una mica però aquesta és la idea. Vull anar traient cançons i al final fer-ne un disc.